Presó Preventiva

Aparentment, el sistema penal espanyol és suficientment garantista.

Però en l'essència del garantisme penal està considerar com a aberrant la privació de llibertat amb caràcter previ a la condemna ferma desprès d'un procès contradictori i amb totes les garantíes. I la realitat és que, a Espanya, l'ús de la presó provisional és absolutament extensiu.

Un defensor del garantisme penal admetrà la privació de llibertat prèvia al judici únicament en supòsits molt taxats (quan la no impossició de mesures cautelars prèvies comporti realment un perill absolutament contrastable, quan existeixi un risc evidentíssim de fuga o de destrucció de proves, i poca cosa més). Aparentment, la Llei d'Enjudiciament Criminal espanyola conté aquestes previsions.

La llibertat és un valor suprem per l'èsser humà, i l'Estat està legitimat per restringir-la o anul·lar-la nomès en casos excepcionals. La LECrim preveu la presó provisional nomès en determinats supòsits (sovint desbordats en la pràctica), i la LO 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat ordena la policia que actui sotmesa als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.

El que la doctrina anomena "la perillositat de la sospita", l'anticipació de la punició utilitzant mesures de seguretat d'ordre estrictament administratiu (la detenció policial), o inclús jurisdiccional (la presó preventiva), sempre aixeca els màxims dubtes en un garantista.

L'oposició conceptual a l'anticipació de les barreres de la punició efectiva és imprescindible per provar d'evitar abusos del poder dels Estats que sovint han generat més destrucció de béns jurídics que els propis delinqüents.

E. Raúl Zaffaroni ("El enemigo en del derecho penal", ed. Dykinson, 2006) diu encertadament que "los estados de derecho no son otra cosa que la contención de los estados de policía, contención trabajosamente conseguida como resultado de la experiencia acumulada a lo largo de luchas seculares contra el poder absoluto" ... "La extrema selectividad del poder punitivo es una característica estructural, o sea, que se puede atenuar pero no suprimir. Por ello, la cuestión penal es el campo preferido de las pulsiones del estado de policía, pues es la pared más débil de todo estado de derecho. Cuantas más habilitaciones de poder punitivo haya en las legislaciones, mayor será el campo de arbitrio selectivo de las agencias de criminalización secundaria y menores podrán ser los controles y contenciones del poder jurídico..."

Voldria arrenglerar-me amb Zaffaroni (i per suposat amb Ferrajoli, entre d'altres), i renegar ara i aquí del populisme punitiu que condemna abans d'escoltar i de permetre la contradicció, i que li sembla més o menys bé o acceptable que un individu pugui perdre la seva llibertat perquè, "potser", ha comès un delicte.

I, per descomptat, voldria discutir que es pugui adoptar una presa de posició respecte la culpabilitat o l'inocència d'un altre èsser humà a partir de la lectura d'informacions periodístiques.