Controladors aèris i estat d'alarma

Confeso que l'episodi dels controladors aèris i la reacció governamental declarant l'estat d'alarma em provoca sensacions enfrontades.

D'una banda, la decisió del govern sembla enèrgica i encertada. Es planteja un problema seriòs i sobtat (aparentment sobtat), es convoca immediatament un gabinet de crisi, s'adopta el Decret que exigeix l'article 116 de la Constitució i, en menys de 24 hores, la situació sembla sota control. Perfecte.

Perfecte? No ho sé. Estat d'alarma? Militarització de l'espai aèri? Militarització dels controladors aèris? Codi Penal militar? uf uff ufff ufff...

Més. La opinió pública s'arrenglera de forma quasi unànim (o molt majoritària), amb la decisió del govern. Aquesta realitat, que hauria de ser tranquilitzadora i legitimadora de la mesura adoptada, a mi, la veritat, em neguiteja força. Portat a l'extrem, podria afirmar-se que el poder públic ha rebut el missatge inequívoc de que té l'aval de la societat per utilitzar la força, per suspendre i per restringir garantíes fonamentals, quan aquest mateix poder públic estimi que la situació ho requereix. (El que no fa més que refermar, als meus ulls, la imatge d'una ciutadania que no experimenta massa aversió vers les pulsions autoritàries, com he raonat diverses vegades referint-me al populisme punitiu).

Encara més. Em sembla que, en aquest tema, tothom ha fet trampes i ha jugat brut. L'assumpte dels controladors fa temps que cueja. El mes de febrer es va dictar un Decret per regular determinats aspectes laborals, que va ser considerat una agressió per part dels sindicats de controladors. Què ha passat amb les negociacions desde llavors? Les parts han sotmès les seves discrepàncies a arbitratge, com faculta la legislació laboral? Hi havia necessitat d'aprovar un nou Decret de regulació del sector el mateix matí del pont del mes de desembre? Quant té l'elecció d'aquesta data de provocació i pols del govern i Aena als controladors? El Ministre Blanco pot estar honestament satisfet amb la gestió que ha dut a terme, en aquest tema, al llarg de tot l'any? L'acció dels controladors va ser espontània? És veritat que el govern coneixia d'avantmà que els controladors ja havíen programat "la plantada" del 3 de desembre, amb independència del moment d'adopció del darrer Decret? És veritat que els controladors ja teníen reservades habitacions i sales d'actes a l'hotel proper a Barajas, per la nit del 3 de desembre i desde díes enrrera? El suport majoritari a l'adopció de l'estat d'alarma haguès estat igual de majoritari sota un govern del Partit Popular?

En fi, tot plegat un joc de despropòsits, que no diu específicament res de bó ni de dolent del govern, de l'oposició, d'Aena o dels controladors (en termes de "bons" i "dolents"), però que, en canvi, diu molt de la incapacitat de tots per gestionar els conflictes, en temps, forma i civilitat, així com de la psicologia de la societat espanyola que, a canvi de recuperar l'ordre i la pulcritud, no es qüestiona ni per un moment què té de perillòs i d'abjecte això de l'alarma i la militarització...

A la pregunta de, "¿el fin justifica los medios?", el 97,96% de la societat espanyola de finals del 2010 va contestar que SÍ. (És el signe dels temps).