Característiques de les normes jurídiques:
Són obligatòries, el seu compliment es pot exigir coercitivament, s’han de formular conforme un procediment preestablert, són generals i abstractes
_______________
Normes jurídiques comunes: dret civil, penal, processal
Normes jurídiques específiques: dret tributari
________________
L’ordenament jurídic és el conjunt de normes, organitzat i sistematitzat, aplicable sobre un territori en un moment determinat, pel qual es regeix la societat o comunitat que l’habita.
________________
L’ordenament jurídic ha d’aspirar a ser ple i complert. Com no ho és, el sistema de jerarquia de normes permet, en defecte de llei, acudir a d’altres fonts del dret com ara el costum o els principis generals del dret per trobar solucions jurídicament acceptables. També es pot recòrrer al principi de l’analogia (art. 4 CC), per cobrir els büits legals, consistent en cercar una norma amb capacitat per resoldre un supòsit de fet amb suficients similituds amb un altre que si estigui regulat a l’ordenament.
________________
Les normes que integren l’ordenament jurídic espanyol responen al principi democràtic perque ténen el seu origen en la sobirania popular, que emana directament dels ciutadans i legitima els poders públics per dictar-les i fer-les complir.
_________________
Dret públic és aquell que regula les relacions entre els particulars i l’administració, així com el propi funcionament dels poders públics.
Dret privat és el que regula les relacions entre els particulars.
Un altra distinció és la que contempla el fet de que el dret públic s’en ocupa de vetllar pel funcionament general de la societat i, en nom d’aquest interès general, l’aplicació o inaplicació de les seves normes és indisponible pels particulars.
El dret privat, al moure’s dins l’esfera de les relacions entre particulars, permet un marge d’aplicació i discrecionalitat superior, jugant un paper molt significatiu l’autonomia de la voluntat.
_________________
El dret civil és un conjunt de normes que formen part de l’ordenament jurídic dins el dret privat, i que regulen totes les relacions jurídiques privades que pot tenir qualsevol persona sense necessitat de reunir cap requisit especial previ.
El dret civil és el dret privat comú, del que formen part el dret de les persones, de les coses, el dret d’obligacions i contractes, el dret de família i el dret de successions.
_______________
Un codi és un conjunt de normes jurídiques, ordenades sistemàticament, que regula exhaustivament una branca del dret.
El codi és un llibre de normes jurídiques, degudament ordenades i sistematitzades, que regula exhaustivament una branca del dret.
El codi requereix del mètode (ha de ser sistemàtic) i del precepte (ha de ser normatiu). Ha de ser d’abast general i aplicable de forma igualitària als seus destinataris, ja que cerca la certesa del dret i la seguretat jurídica.
_______________
El Codi Civil espanyol conté 1.976 articles, recollits sota la següent estructura:
Títol Preliminar: De les normes jurídiques, la seva aplicació i eficàcia
Llibre Primer: De les Persones
Llibre Segon: Dels béns, de la propietat i de les seves modificacions
Llibre Tercer: De les diferents maneres d’adquirir la propietat
Llibre Quart: De les obligacions i els contractes
_______________
El sustent jurídic dels drets civils forals o especials els trobem a:
Llei de Bases del Codi Civil, articles 5, 6 i 7
Codi Civil: Article 13.2
Constitució Espanyola: Article 149.1.8
_______________
El desenvolupament de normes relatives a drets fonamentals s’ha de legislar mitjançant llei orgànica.
La fòrmula legislativa que permet el govern legislar a partir d’una llei de bases és el decret legislatiu
________________
El costum nomès es pot invocar praeter legem, en absència de llei aplicable (art.1.3 CC)
El costum no pot aplicar-se en cap cas en oposició a una llei escrita (contra legem), i tampoc és decissiu per interpretar una llei (secundum legem)
__________________
La jurisprudència és la doctrina reiterada del Tribunal Suprem en la interpretació de les normes jurídiques (art. 1.6 CC). Formalment no se la considera font del dret.
__________________
Les fonts del dret enumerades al Codi Civil són les lleis, el costum, i els principis generals del dret. (Art. 1.1 CC)
___________________
El sistema de fonts a l’ordenament jurídic espanyol podria tenir aquesta estructura jeràrquica:
Tractats internacionals
Dret Comunitari europeu
Constitució
Dret escrit intern
Costum
Principis generals del dret
(Formalment, la Constitució és la Norma Suprema de l'Estat. Això no obstant, la pròpia Constitució reconeix el que s'anomena la "primacia" del dret comunitari, en particular, i del que prové dels Tractats Internacionals vàlidament adoptats, en general).
_____________________
La capacitat jurídica és la situació passiva per la qual la persona, pel sól fet de ser-ho, és titular de drets i obligacions
La capacitat d’obrar és la situació activa o dinàmica que implica l’aptitud de la persona per exercir per ella mateixa els drets i obligacions dels quals és titular.
_____________________
El veïnatge civil és un estat civil que suposa una situació estable determinant de la pertinença d’una persona a una comunitat regional, implicant l’adscripció d’aquesta persona al marc jurídic previst per aquell territori.
_____________________
La possessió d’estat és la aparença continuada d’una situació, acceptada per tots com a real.
És el cas de la filiació (nomen, tractatus, fama) i del manteniment continuat d’un domicili (amb potencials conseqüències sobre el veïnatge civil o la nacionalitat)
_____________________
El tutor representa legalment i amb caràcter estable la persona incapacitada.
El curador no és el representant legal de la persona sotmesa a curatela, i únicament complementa la seva capacitat d’obrar.
______________________
El domicili permet la identificació i la localització, e efectes jurídics, de la persona. És el lloc per l’exercici dels drets i el compliment de les obligacions civils.
La residència és el lloc on es troba la persona, de manera accidental, eventual o transitòria.
________________________
La nacionalitat espanyola és pot obtenir:
Per filiació (iure sanguini)
Per naixement (iure soli)
Per adopció
Per possessió d’estat
Articles 17 a 28 CC
_______________________
Els drets de la personalitat són drets inherents a la persona (vida, honor, llibertat, desenvolupament de la personalitat…)
Els drets de la personalitat són drets innats, absoluts (es poden oposar erga omnes, davant tothom), inherents a l’èsser humà, exercitables pel seu titular, no poden ser objecte de comerç i són irrenunciables i imprescriptibles.
______________________
La llibertat d’expressió és un dret fonamental consagrat a la Constitució i als diferents pactes i declaracions internacionals de drets humans, civils i polítics.
S’entén com a tal la capacitat d’expressar lliurement, en públic o en privat, opinions, idees, pensaments i judicis de valor (art. 20 CE).
No és un dret absolut, i sovint entra en conflicte amb un altre dret tutelat constitucionalment, com és el dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge (art 18.1 CE).
De tota manera, el dret a la informació preval sobre els drets a l’honor i la intimitat quan la informació trasmessa té intenció de ser veraç i versa sobre un assumpte d’interès general o sobre un personatge de caràcter públic.
En democràcia, el dret de la opinió pública a ser informada i formar-se un criteri, és prevalent i decissiu pel correcte esdevenir de la societat.
___________________
La Llei Orgànica 2/1984 reguladora del dret de rectificació permet demanar la rectificació d’informacions inveraces i lesives.
El secret de les comunicacions és un dret fonamental protegit a la Constitució espanyola (art. 18.3 CE), així com per la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), pel Conveni per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals del Consell d’Europa (Roma 1950) i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York, 1966)
També està protegit per la Llei Orgànica del dret a l’honor i la intimitat (LODHI)
Aquest dret pot ser suspès mitjançant resolució judicial motivada.
________________
L’atribució de la personalitat jurídica implica imputar o conferir a organitzacions socials la qualitat pròpia dels individus, capacitant-les per a ostentar titularitats jurídiques i drets, per assumir deures i per contractar i obligar-se com si fòssin individus.
_________________
Associacions en sentit estricte: organitzacions que agrupen un col.lectiu de persones en la persecució d’un objectiu comú.
Associacions en sentit ampli: aquelles constituïdes amb ànim de lucre, com ara les societats
_________________
L’aixecament del vel és una tècnica jurídica que permet, en certs supòsits, eliminar la persona jurídica interposada darrera de la qual es parapeten una o més persones, i que cerca combatre l’ús abusiu o fraudulent que s’en pugui fer de la personalitat jurídica per revelar què s’amaga en el seu rerafons.
_________________
Òrgans de les fundacions:
Patronat
Protectorat
_________________
El patrimoni està format per drets i béns (actiu patrimonial) i per obligacions i deutes (passiu patrimonial)
_________________
Les conseqüències de l’adquisició derivativa són:
a) La ineficàcia del títol anterior afecta el nou
b) El dret s’adquireix amb les mateixes limitacions que tenia a mans del transmitent
La màxima aplicable és que ningú no pot transmetre més drets dels que ell mateix té
_________________
La renúncia d’un dret és un acte unilateral mitjançant el qual el titular del mateix desisteix o fà deixament, de manera voluntària, d’aquest dret.
La renúncia pot ser expressa o tàcita, però en aquest cas ha de ser clara i inequívoca.
La renúncia es mou bàsicament en l’esfera del dret privat, i té els seus límits en l’ordre públic.
La renúncia de drets no pot perjudicar tercers (és inoponible a tercers)
__________________
L’exercici d’un dret subjectiu és considera contrari a la bona fe quan es porta a terme en circumstàncies o de manera contrària o deslleial amb els usos i regles imperants en el tràfic jurídic.
Aquest comportament contrari a la consciència social majoritaria haurà de ser definit en cada supòsit de fet concret.
_________________
El prinicipi de la bona fe prohibeix anar contra els propis actes. Si amb actuacions clares i inequívoques en un sentit determinat es manifesta una conducta i la conformitat amb una situació, resulta atemptatori contra la bona fe i la certesa que ha de regir les relacions jurídiques entre persones adoptar sobtadament la postura contrària.
Es tracta bàsicament d’una construcció jurisprudencial a partir del principi enunciat a l’article 7 CC.
_______________
Perque existeixi abús de dret s’ha de produïr dany a un tercer. Aquest dany pot ser material o moral.
_______________
El termini de prescripció d’un deute s’interromp per la reclamació judicial del mateix, per qualsevol reclamació extrajudicial que pugui acreditar-se, o bé per qualsevol manifestació del deutor que impliqui el reconeixement del deute.
_______________
La caducitat és un termini fix de caràcter preclusiu que no pot ser objecte d’interrupció.
Les normes sobre caducitat són de naturalesa imperativa i no poden ser objecte de renúncia.
A Catalunya, l’institut de la caducitat està regulat dins el Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya.
__________________
L’autonomia privada és l’excercici de la llibertat d’autodeterminació dels individus en les seves relacions jurídiques particulars.
És el marc que permet els individus establir regles jurídiques voluntàries i vinculants dins de l’àmbit respecte del qual ténen llibertat de decissió, que està delimitat per l’ordre públic i per les normes jurídiques imperatives.
_________________
Tot allò no específicament previst per les parts en un contracte es regeix per les normes reguladores de les obligacions i contractes i per les normes especials sobre la matèria objecte del mateix, que operen com a dret supletori per omplir els büits allà on calgui. Les regles establertes de manera convencional pels contractants tindràn preeminença sobre les regles dispositives.
_________________
L’autonomia privada no és absoluta, i no pot anar contra les normes jurídiques imperatives (art. 1255 CC).
Així, les regles convingudes pels particulars en contravenció d’una norma de caràcter imperatiu o que siguin contràries a l’ordre públic són invàlides i, per tant, nul.les.
_________________
L’ordre públic és un concepte jurídic indeterminat (que opera com a límit de l’autonomia privada) i que s’identifica amb un conjunt de comportaments i principis que majoritàriament es consideren bàsics a l’organització jurídica de la convivència social.
____________________
El negoci jurídic és una declaració de voluntat de particulars que cerca l’obtenció d’un resultat determinat, a partir de regles convingudes i jurídicament vinculants.
El negoci jurídic es la relació voluntària establerta entre particulars que cerca l’obtenció d’un resultat determinat, a partir de regles convingudes entre els intervinents i jurídicament vinculants
____________________
Els vicis de la voluntat poden afectar el procès intern de formació de la voluntat o bé la manifestació de la declaració de la voluntat.
El dret no reconeix com a voluntat negocial plenament eficaç la formada de manera defectuosa.
_____________________
El principi espiritualista en matèria de contractes significa que no és un requisit imprescindible per la existència del contracte que aquest revesteixi una forma determinada (art. 1278 CC)
_____________________
La declaració tàcita de voluntat requereix d’una conducta activa, clara i inequívoca del subjecte en un sentit determinat.
_____________________
Perque un error-vici sigui rellevant fins el punt de que invalidi el consentiment, ha de ser greu, afectar elements essencials del contracte, ha de ser determinant per la prestació del consentiment defectuós, i els actes o manifestacions que el provoquin no han de ser portats a terme per les dues parts contractants (art. 1266 CC)
_____________________
El frau es l’engany deliberat o les maquinacions mitjançant les quals s’aconsegueix que un subjecte celebri un negoci que, d’altra manera, no haguès fet.
_________________
Una compravenda que amaga una donació és un cas paragigmàtic de simulació relativa, ja que sota l’aparença d’un negoci que en realitat es fictici (compravenda), s’amaga un negoci real diferent del declarat (donació)
La declaració judicial de la simulació relativa comportaria, en aquest supòsit, la nul.litat radical o absoluta del negoci, ja que la compravenda seria nul.la per falta de causa (no hi hauria en realitat pagament del preu, que és la causa en els contractes onerosos), mentre que la donació no seria eficaç per manca dels requisits formal constitutius.
Article 1261 CC: “No hay contrato sino cuando concurren los requisitos siguientes:
1. Consentimiento de los contratantes
2. Objeto cierto que sea materia del contrato
3. Causa de la obligación que se establezca”
__________________
En matèria de contractes, el principi de relativitat implica que les previsions dels mateixos nomès afecten les parts contractants i, en el seu cas, els seus drethavents (Art. 1257 CC).
___________________
Condició suspensiva: condició que “suspén” l’eficàcia del contracte fins el moment en que aquesta s’acompleixi.
Condició resolutòria: Condició que implica que, ja produïda l’eficàcia del contracte i desplegats els seus efectes, aquest es resolgui en cas de que aquèlla no s’acompleixi, havent-se de tornar a la situació jurídica prèvia a la celebració del negoci, amb el devengament de la compensació per danys i perjudicis que s’hagi pactat.
_________________
La nul.litat implica que, desde el punt de vista del dret, el negoci jurídic no ha existit mai i no pot produïr efectes (“Quod nullum est nullum effectum producit”)
Té el seu origen en la manca de qualsevol de les condicions essencials del contracte (consentiment, objecte, causa ex Art. 1261 CC).
És una situació insubsanable i l’acció per declarar-la és imprescriptible (“Quod nullum est nunquam producit effectum et non potest tractu temporis convalescere”)
L’anul.labilitat implica que, encara que es dónin els requisits essencials del contracte, algún d’aquests pateix d’un vici invalidant del contracte.
L’anul.labilitat implica l’existència d’un vici que, en determinades circumstàncies (originat per dol, que sigui greu, que afecti elements essencials del contracte, entre d’altres), pot provocar la nul.litat contractual.
Aquests vicis podríen, però, ser corregits, la qual cosa implicaria la confirmació del contracte que seria vàlid i plenament eficaç desde el seu atorgament.
L’acció d’anul.labilitat és prescriptible i dura quatre anys (Art. 1301 CC)
La nul.litat absoluta pot ser apreciada d’ofici pels tribunals, mentre l’anul.labilitat només pot ser instada pels obligats, principal o subsidiàriament, al contracte.
__________________
La rescisió per lesió al dret comú nomès es pot donar en els casos de negocis on el lesionat sigui un absent, un menor de edat o un incapacitat sotmés a tutel·la.
A Catalunya, l’acció de rescissió per lesió pot interposar-se en el cas de perjudici patrimonial de més de la meitat del valor en la trasmissió d’un immoble (ultradimidium o engany a mitjes, art. 321 CDCC). Es configura com un dret de caràcter objectiu (el dret neix quan s’acredita el menyscapte, sense necessitat d’argumentar d’altres qüestions, com ara un estat de necessitat que va forçar el transmitent a cloure el negoci).
L’acció caduca als quatre anys de la data del contracte.
A Navarra pot interposar-se quan s’ha patit lesió en més de la meitat del preu a causa d’un contracte onerós, atorgat per inexperiència o per patir una situació d’urgent necessitat.
____________________
L’apoderament és un negoci jurídic en mèrits del qual el poderdant confereix a favor de l’apoderat capacitats o facultats de representació.
L’apoderament es l’acte mitjançant el qual s’atorga el poder.
___________________
El Codi Civil no regula la figura de l’autocontractació, amb l’excepció de l’article 1459 CC, que no permet, per exemple, que els tutors, els mandataris o els marmassors adquireixin per compra béns sotmessos a la seva administració.
____________________
Les gestions fetes per persona mancada de capacitat poden ser ratificades a posteriori.
____________________
El mandant (o representat) pot revocar el poder a la seva sóla voluntat.
El mandatari (o representant), per desistir de l’apoderament ha d’alegar causa justa (arts. 1736 i 1737 CC). Es a dir, que l’exercici de la representació encomenada li reporti greu detriment per ell mateix. Si desisteix unilateralment del mandat que va acceptar el seu dia, haurà d’indemnitzar el mandatari pels perjudicis que s’en puguin derivar de la seva renúncia.
______________________
Els pares respecte dels seus fills assumeixen una representació legal.
_______________________
Norma jurídica: Regla de composició social que conté un mandat obligatori, que ha de ser formulada seguint un procediment preestablert, que és de caràcter general i abstracte i el compliment de la qual pot ser exigit coactivament.
Fonts del dret: Metàfora jurídica consistent en identificar les forces i les maneres de creació del dret, així com les formes d’exterioritzar les diferents normes jurídiques.
Llei: Norma jurídica formulada per escrit i elaborada pel poder legislatiu.
Costum: norma jurídica no formulada per escrit, elaborada directament per la comunitat, reguladora d’un comportament observat de forma reiterada i que s’entén com a obligatòria i exigible pels membres de la comunitat.
Principis generals del dret: Norma jurídica l’origen de la qual es sitúa fora de l’ordenament jurídic, en les anomenades veritats jurídiques universals (visió iusnaturalista) o bé en el mateix ordenament jurídic, deduïda lògicament a partir de les altres normes jurídiques (visió positivista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada