Ladies and gentlemen, stand up to the President of the United States, Mr. Standard & Poor's

La cosa no pot ser ja més del·lirant.

O bé tot és una impostura calculada i matemàticament executada, o bé el grau de perversió en el que, ara mateix, es mou el sistema capitalista ultralliberal, ha assolit unes cotes de paroxisme del·lirant insospitades. (Y allá que vamos todos, montados en el tren sin frenos).

Vamos a ver. L'agència de rating Standard & Poor's ha rebaixat la qüalificació del deute sobirà dels USA del màxim (AAA), a un graó inferior (AA+).

Fins aquí, cap problema. Es tracta d'una gent que analitza variables econòmiques i emet opinions (sovint errònies però ja s'ho faràn), que serveixen de guia per inversors institucionals i privats, a l'hora de situar els fons dineraris de les seves respectives propietats en un o altre instrument financer. Cap problema, com si volen afirmar que el deute dels USA no val res. Es tracta d'una opinió i qui vulgui, que la segueixi.

El problema no és aquest. El problema és quan la gent de Standard & Poor's s'atreveix a aconsellar al suposadament totpoderòs govern americà i a exigir-li (exigir-li!) que faci determinades reformes econòmiques de retallada de despesa pública, perquè si no, encara et treurem el + que acompanya les dues As i la feina que tindràs, moreno.

I el problema és quan el suposadament totpoderòs govern de la primera potència mundial, lluny de clavar una butifarra monumental i dir tranquilament que aquí les regles les marco jo i que una estúpida agència de rating no té la menor legitimitat per exigir a cap govern democràtic que facin o deixin de fer això o allò, doncs resulta que no, que el suposadament totpoderòs govern s'esxarranca i no és capaç d'aquesta mena de reacció, no sigui que "els mercats" s'enfadin.

I el problema és quan una majoria d'opinadors s'arrengleren amb la veritat única que mana dels postulats intocables del sacrosanto capitalismo neo-ultraliberal. Llegeixo avui a l'editorial del Washington Post:

"S&P was right about its assessment of the problems that underlie the U.S. economy. Government expenditures are too high; revenue remains untenably low"

És a dir, "S&P està en el cert en la seva avaluació dels problemes que afecten l'economia dels US. Les despeses governamentals son massa elevades; els ingressos es manténen insosteniblement baixos"

Continua l'editorial:

"Adjustments to entitlement programs, including Medicare and Social Security, must be a part of the equation"

És a dir, "Ajustos en programes de drets socials, inclosos el Medicare i la Seguretat Social, han de ser part de la equació"

Quèèèèèèèè?

La primera potència mundial, que ja és una vergonya en la forma en que tracta els assumptes de la sanitat pública i de la protecció social als desafavorits, ¿encara ha de retallar més en aquests camps?

¿Perquè? ¿Per retribuïr els inversors amb solvència i persistir en l'eixamplament de les diferències al temps que els que van quedant a sota perden cada dia més drets, el que eixampla encara més les diferències reals?

¿Perquè? ¿Per aprofondir en el món de l'economia financera a cop de no tocar privilegis que no ténen cap sentit moral i que desincentiven l'economia productiva?

¿Perquè? ¿Per mantenir, en nom d'una llibertat mal entesa, un escenari en el que les èlits econòmiques son les que ostenten el poder real?

Jo crec que el que ara ha passat amb l'assumpte S&P versus govern USA és una mostra clara de qui mana, i ja ni ha prou d'aquesta pel·lícula de la sobirania popular i d'altres xorrades que nomès ténen, avui, contingut teòric.

Observant els episodis de Londres, penso que és possible considerar que el sistema s'acabarà esquerdant per la seva pròpia perversitat. És una qüestió d'entropia (és a dir, de tendència al caos): la maximització dels fonaments del capitalisme ultralliberal acabaran per ensorrar-lo.

El retrocès en l'estat del benestar produïrà conseqüències funestes, erosionarà la cohesió social, portarà el regne definitiu de la cultura del control en detriment de la cultura de la convivència i la fraternitat.

Això si, mentre tant, "els mercats" mantindran els seus marges de rendiment impoluts, al preu de que, un dia, ningú podrà sortir de casa (qui la tingui) sense topar-se a cada cantonada amb borses de misèria, malaltia i inseguretat exhacerbades per la ceguesa de pensar que els diners son més importants que la gent, de pensar que no cal regular res perquè tot s'ordena harmònicament, de considerar que no existeix cap alternativa vàlida a l'actual sistema.

És necessària una regeneració moral immediata. S'ha de canviar el paradigma.

I la conya de que els amics del rating s'anomenin "dels pobres" ("poor's"), ja és de traca i mocador. Una traducció grollera podria portar-nos a "l'estandard dels pobres", del que es segueix la demoníaca conclusió de que es tracta de gent perversa que estandaritza els nivells de pobresa a voluntat, cosa que seguirà acreditant-se si l'amic Obama i els catxondos del Tea Party minimitzen encara més el Medicare i la seva Seguretat Social. (Manda güevos, que diria el Trillo).