Tothom és culpable mentre no es demostri el contrari

Acabant el mes de novembre de 2009 va morir a les Canàries una nena de tres anys, pel que sembla com a conseqüència d'un accident en caure d'un gronxador al parc. La parella de la mare va portar la nena a l'hospital on, desprès de diagnosticar-li un traumatisme lleu, la van retornar a casa (un scànner no calia, que és molt car). Uns quants díes desprès, la nena va morir i el metge va activar el protocol de maltractament infantil. En l'informe es parlava de cremades a l'esquena, possibles abusos sexuals i possible agressió causant d'un edema cerebral.

No calia esperar l'autòpsia. Garantíes individuals davant d'un cas amb resó mediàtic i indignació social? Ni parlar-ne. La parella de la mare va ser immediatament detingut i es va decretar la presó provisional. La premsa el titlla d'assassí, un periodista local anima a les persones presents en el moment en que les càmeres capten l'entrada de l'home als jutjats perquè l'escridàssin. Els veïns, la gent en general, el condemna anticipadament, els fòrums d'internet que comenten la notícia demanen la cadena perpètua, la pena de mort, desitjen que l'individu cremi a foc lent a l'infern.

L'autopsia ha desvetllat que de cremades a l'esquena res de res (una al·lèrgia infantil), que no hi ha cap senyal d'abús sexual i que la mort es deu al traumatisme per caiguda que va motivar la primera visita a l'hospital de la nena, fet que va ser observat per nomborsos testimonis.

Ara aquest home ha estat ingressat a un hospital per risc de suicidi. S'em fa impossible imaginar com s'ha de sentir una persona que, ademès de perdre un èsser estimat en circumstàncies tràgiques, és linxat per la societat, i tractat com un delinqüent.

Pel que sembla, la policia i els jutges també s'equivoquen. Que han destrossat la vida d'un innocent? Què mès dona, es un preu petit a canvi d'aplicar allò que la gent demana: sang i fetge.

Potser ens ho hauríem de fer mirar tots plegats una mica.