Nocions bàsiques de Dret Penal (ii)

Non bis in idem

Non bis in idem (o ne bis in idem) voldria dir literalment que no és por repetir sobre la mateixa cosa.

Desde un punt de vista jurídic, té una doble vessant:

1. Non bis in idem material: no es pot sancionar dues vegades a ningú pels mateixos fets

La perspectiva material té com a fonament evitar una duplicitat sancionadora en els casos on es verifiqui una triple identitat de subjecte, fet i fonament

2. Non bis in idem processal: ningú no pot ser jutjat dues vegades pels mateixos fets

La perspectiva processal és justifica en el dret fonamental a un procès legal amb totes les garantíes (art. 24 CE), integrat pels límits derivats del valor de la llibertat (art. 1.1 CE) i de la seguretat jurídica (art. 9.3 CE)

La seguretat jurídica requereix proporcionar al ciutadà una mena de “clàusula de tancament” de les controvèrsies.

La seva adscripció als preceptes constitucionals esmentats configuren el ne bis in idem com un dret fonamental, la vulneració del qual es succeptible de recurs d’empara front el Tribunal Constitucional.

Davant d’un doble procediment (penal i administratiu) sobre els mateixos fets, l’ordre jurisdiccional penal és preferent.

L’actual doctrina constitucional determina que l’administració, si aprecia l’existència d’un potencial delicte o falta en les seves actuacions inspectores, ha d’interrompre els seus procediments i donar trasllat al Ministeri Fiscal.

De tota manera, aquesta mateixa doctrina constitucional declara que quan es constata que una doble intervenció (administrativa i penal) sobre els mateixos fets no suposa un “reiteració punitiva constitucionalment proscrita”, no s’ha vulnerat el principi de ne bis in idem.

Això passa quan la sanció administrativa “es descompta” de la sanció resultant del procès penal.

Ara bé, considerant que la jurisdicció penal és preferent, una vegada dictada la sanció penal l’Administració no en pot imposar un altra sense vulnerar el principi de ne bis in idem.

En sentit contrari, quan l’Administració ja ha imposat una sanció, la jurisdicció penal pot actuar, però haurà de restar de les conseqüències econòmiques de la condemna el que s’hagi satisfet en concepte de sanció administrativa.

El principi de ne bis in idem té especial rellevància en matèria punitiva a l’hora de determinar la pena aplicable per un fet delictiu.

Així, en els supòsits on un tipus penal determinat ja contempla expressament l’existència d’un subtipus agreujat, no serà aplicable novament una circumstància agreujant pel mateix concepte, ja que això comportaria una doble sanció penal sobre la mateixa característica del fet antijurídic, amb el que es produïria una vulneració del ne bis in idem.

Per exemple, el delicte d’assassinat (139 CP) ja rep una punició superior que el delicte d’homicidi (138 CP). El que permet qüalificar com a assassinat un homicidi i incrementar la resposta penal és precissament que aquest s’hagi realitzat amb alevosia, a canvi de preu o recompensa, o amb enssanyament, circumstàncies aquestes que estàn recollides a l’article 22 CP relatives a les agreujants. Així, qüalificar un homicidi com assassinat impedeix apreciar autònomament les circumstàncies agreujants que, de fet, ja estàn contingudes en el tipus penal. Altrament, es vulneraria el principi de ne bis in idem.