Lluís Corominas, el "cas Tous" (II)

El jurat popular ha emès un veredicte de no culpable en el judici d'en Lluís Coromines. Aquest veredicte ha tingut en compte les eximents completes de legítima defensa o defensa ncessària, així com la por insuperable.

Fa uns díes, en concret el 24/05, vaig emetre el següent prònostic respecte aquest cas:

"Aquest és el meu pronòstic (que podrà complir-se amb la sentència immediata o amb l'apel·lació que posi fi al procès): no és descartable una sentència condemnatòria que aprecii eximents incompletes molt qualificades i derivi en una condemna de 2,5 a 5 anys de presó (més a prop dels 2,5 que dels 5)".

A falta de llegir el text de la sentència i els seus raonaments jurídics, i malgrat el veredicte absolutori del jurat popular, em ratifico en el meu pronòstic i afegeixo una perspectiva complementària.

Apreciant l'eximent completa de la defensa necessària, tot i que ha quedat provat en el judici que els assaltants no portàven armes, el tribunal popular, sense saber-ho, ha plantejat la figura jurídica de la legítima defensa "putativa".

Què és això de "putativa"?

Això és quan l'autor comet un error sobre els pressupòsits objectius d'una causa de justificació.

Anem a pams, i centrem l'exemple en la legítima defensa. Quan algú reb una agressió il·legítima, sense que hi hagi provocació prèvia, i respòn de forma proporcionada a l'agressió que pateix o està a punt de patir, no hi ha culpabilitat penal perquè l'acció del defensor està justificada pel dret.

Però ara imaginem que, negra nit i perseguint, a tota carrera, un delinqüent que acaba d'atracar un bar, un agent de policia veu com el lladregot s'atura, es gira i l'apunta amb el seu arma. El policia, que tem legítimament per la seva vida, sense temps per pensar, obre foc i li clava un tret al cap, amb resultat mortal. Quan s'acosta al cos inhert de l'atracador, comprova que aquest no porta cap arma, i que l'havia apuntat amb un telèfon mòbil.

És evident que, en aquest exemple, no és donen els presspòsits objectius de la legítima defensa, perquè el lladre estava escapant-se i perquè no portava cap arma, de forma que l'agent, armat, no estava rebent ni a punt de rebre cap agressió il·legítima que el facultès per repelir-la utilitzant un arma de foc.

Però la clau és considerar que l'autor del tret mortal estava absolutament convençut del contrari, i que totes les circumstàncies apunten a la lògica d'aquesta confusió. És evident que si, en circumstàncies anàlogues, el policia s'atura per comprovar amb el 100% de seguretat que li apunten amb un arma, i realment el criminal porta un arma, és possible que la víctima acabi èssent l'agent.

Per això, i seguint amb l'exemple, l'autor ha incorregut en un error sobre les causes que el lliberaríen de responsabilitat criminal en aplicació de l'eximent de la legítima defensa: no hi havia arma però estava convençut de que sí, no hi havia risc real per la seva vida però estava convençut de que sí.

L'error està regulat a l'article 14 del Codi Penal. La doctrina i la jurisprudència distingeixen entre dos tipus d'errors: l'error de tipus i l'error de prohibició. Ara no entrarè en aquesta distinció, però assenyalarè que l'error del policia de l'exemple és sobre les causes de justificació, i és el que es coneix com a error de prohibició indirecte.

Al seu torn, l'error pot ser vencible o invencible. Si és invencible, opera com a eximent complet i exclou absolutament la responsabilitat criminal.

Tornant a l'exemple del policia, si el lloc on es va produïr el tret mortal estava fosc, la distància que separava les dues persones era suficient com per permetre la confusió entre un telèfon mòbil i una pistola, el tret va entrar pel davant i no per l'esquena, el policia havia disparat prèviament a l'aire i havia donat reiteradament l'alto, etc., és possible considerar que l'error de prohibició indirecte era invencible (no hi havia forma raonable de desfer aquest error. No sembla raonable exigir la pregunta de "perdoni, ¿em pot confirmar que es tracta d'un arma de foc, això que m'apunta?), el que portaria aparellada l'apreciació de l'eximent completa de la legítima defensa putativa i l'absolució del policia per la mort del lladre.

Sensu contrario, si el tret es va produïr a menys d'un metre de distància, la llum era bona, apareix un testimoni que afirma que era perfectament clar que el perseguit portava un telèfon mòbil i no un arma, etc., ja no està tan clar que l'error sigui invencible. L'error esdevè llavors vencible, el que no exclou la responsabilitat criminal, però, atenent a les circumstàncies de cada cas concret, atenúa aquesta responsabilitat, permetent una rebaixa de la pena en un o dos graus.

La tasca de discernir entre la vencibilitat o invencibilitat de l'error no és senzilla, però els tribunals han adoptat el criteri d'analitzar si, atesos els fets, existia la possibilitat raonable d'adoptar un comportament alternatiu. En aquest sentit, el següent paràgraf de la Sentència nº 721/2005 de la Sala Segona del Tribunal Suprem, de data 19 de maig, és força il·lustratiu. Referint-se a una sentència anterior (STS, Sala 2ª nº 755/2003, de 28 de maig), assenyala:

"Esta misma sentencia aborda el núcleo de la discusión de este recurso, la valoración sobre la valoración de la evitabilidad o inevitabilidad del error de prohibición, afirmando que ésta ha sido planteada generalmente en relación a errores directos sobre la norma. Los criterios, referentes a la evitabilidad, por lo tanto, se refieren básicamente a la posibilidad del autor de informarse sobre el derecho. Pero, el error indirecto sobre la ilicitud de la acción, como se dijo, puede provenir tanto de un error sobre los hechos (p. ej. sobre la realización de un movimiento corporal determinado) o sobre la significación normativa del hecho (p. ej. interpretar como un ataque lo que en realidad no lo es o suponer necesaria una acción de defensa que no lo es). Aquí no se trata sólo de casos en los que el autor podía informarse de la existencia de la causa de justificación en el orden jurídico, sino también de casos, en los que, en las circunstancias del hecho, cabe exigir al autor una comprobación más o menos profunda respecto de los presupuestos de hecho o de la necesidad de su acción de defensa.

Ciertamente no es fácil proporcionar criterios de medición de este aspecto de la
norma. En términos generales, puede señalarse que un criterio racional y seguro en la delimitación de la vencibilidad es el de la existencia de un comportamiento
alternativo, de manera que habrá de indagarse si el sujeto activo pudo actuar de
modo alternativo a la situación de hecho sobre la que actúa, para lo que será,
también, determinante comprobar las circunstancias concurrentes, como la específica
preparación y profesionalidad del sujeto y lo que le es exigible en el marco de su
actuación. En el mismo sentido habrá de ponderarse si al sujeto le era imposible llevar a cabo una comprobación mas eficiente de la situación fáctica concurrente en función del temor que le pudiera producir la representación de su errónea creencia.

También ha de ponderarse que el margen de error es distinto cuando la situación
fáctica a valorar parte de una agresión real, aunque dimensionada de forma errónea,
que cuando la agresión es irreal, pues, en esta caso, "el derecho debe dispensar una
mayor protección al que no ha generado ningún peligro para sí mismo".

Per tant, i tornant al cas Tous, la qüestió en l'apel·lació, pel que fa a l'error relatiu a les circumstàncies que facultaríen la legítima defensa, rau en la interpretació que faci el tribunal superior en relació a si l'acusat podia, raonablement, haver actuat d'un altra manera, és a dir, i emprant la formulació de la jurisprudència, si existia la possibilitat raonable de "un comportamiento alternativo".

Si el tribunal que examini l'apel·lació considera que existia la possibilitat raonable d'un comportament alternatiu, opino que l'error serà estimat com a vencible i l'acusat rebrà una condemna atenuada en dos graus.

Ara bé, el jurat popular ha apreciat, ademès i en tota la seva extensió l'eximent completa de la por insuperable (art. 20.6CP). Aquesta és una figura que no té un predicament massa extensiu ni s'utilitza de forma particularment freqüent davant els òrgans jurisdiccionals.

En realitat es tracta d’un cas particular d’estat de necessitat (art. 20.5CP), excloent de la culpabilitat. La por o la situació coactiva generada per una amenaça no son sino la conseqüència subjectiva que prové de la situació de necessitat en la que s’ha d’escollir entre patir un mal o causar-lo. En aquest punt és on col.lisionen el bé jurídic amenaçat i aquell que és necessari lesionar per evitar l’amenaça. En moltes ocasions, la por insuperable descriu l’escenari on es desenvolupa la legítima defensa (STS 11 març 2005).

Crec que faria bé la defensa d'en Lluís Coromines en centrar els seus arguments en la por insuperable generada pel context en que es van desenvolupar els fets. De fet, probablement per aquest motiu la defensa va afanyar-se a desmentir que el gendre dels Tous haguès actuat aquella nit com a cap de seguretat. Un punt feble: sembla que el jurat popular ha considerat acreditat que en Coromines era el cap de seguretat dels Tous.

En qualsevol cas, als Magistrats professionals que veuran l'apel·lació s'els hi ha donat, si és que consideren adhient justificar l'absolució, un argument més sòlid a partir de l'eximent de la por insuperable que no pas a partir de l'argument de l'error de prohibició invencible relacionat amb la legítima defensa.

Llevat de millor opinió fundada en Dret, és clar.

El Sr. Pepino Andaluz i la pressumpció de culpabilitat

Hamburgo, a 30 de mayo de 2011. Agencias.

El Sr. Pepino Andaluz [#1] ha sido imputado por la Fiscalía de Hamburgo [#2] por el delito de homicidio imprudente [#3] de 16 personas, así como por múltiples delitos de lesiones imprudentes, atendiendo al importante número de afectados por las acciones del "presunto" criminal.

Agentes de la policía judicial han procedido a su detención y al posterior traslado del presunto homicida a la comisaría central, donde ha prestado declaración antes de ser presentado ante el Juez de Instrucción.

Varias decenas de reporteros y medios gráficos han seguido el periplo del imputado, que en todo momento ha permanecido esposado, mostrando una imagen demacrada aunque altiva, en una liturgia recurrente que, en los Estado Unidos, se ha bautizado como el "perpetrator's walk" o "perp's walk", en alusión a las idas y venidas del perpetrador ante la atenta mirada de televisiones y medios gráficos de prensa escrita.


Hamburgo, a ......... Agencias.

El Juez de Instrucción, ante la gravedad de las acusaciones imputadas al Sr. Pepino Andaluz, ha decretado prisión provisional sin fianza. Los foros sociales, opinadores y articulistas de toda clase y condición, claman por una condena severa y ejemplarizante. "No queremos que esto vuelva a pasar" ha afirmado, entre lágrimas, la madre de una de las víctimas en el programa de la sosías hamburguesa de Ana Rosa Quintana. Una manifestación popular ha recorrido las calles de la ciudad teutona, precedida por pancartas que rezaban "¿Para cuándo la cadena perpetua sin posibilidad de revisión?"o "Queremos Justícia".


Hamburgo, a ....... Agencias.

El acoso mediático a la vida del Sr. Pepino Andaluz, escarbando en cualquier aspecto dudoso de su pasado se ha convertido en una constante a lo largo de los últimos meses. Desde siempre había venido mostrando comportamientos poco ortodoxos, y son varios los testimonios que apuntarían hacia un comportamiento desviado. Todos los indicios apuntan hacia su culpabilidad, y la Fiscalía de Hamburgo afirma tener un caso sólido y está convencida de lograr una condena ejemplar: "Hemos de trasladar un mensaje inequívoco a la sociedad. Quien la hace, la paga".


Hamburgo ........ Agencias.

Finalmente, ha tenido lugar, en el Tribunal Federal, el juicio contra el Sr. Pepino Andaluz. La defensa ha sido capaz de presentar pruebas exoneratorias convincentes, entre las cuales numerosos testigos que han proporcionado al acusado una coartada creíble, así como muestras de ADN que acreditarían su inocencia. El Sr. Pepino andaluz ha sido absuelto de todos los cargos.

Entre tanto, ha sufrido prisión provisional, una condena generalizada de la sociedad, acoso mediático, presunción de culpabilidad, su novia se ha largado con el Sr. Tomate Murciano no sin antes haber retozado, impúdica, con la Sra. Naranja Valenciana y el Sr. Limón Valenciano, en una partida a tres bandas. Ha perdido su trabajo y, a consecuencia del tiempo privado de libertad, ha cerrado su negocio y acumula deudas multimillonarias.

Miles de ciudadanos, indignados ante tamaña injusticia, han realizado una colecta y se han lanzado a la calle al grito de "presunción de inocencia", "derechos fundamentales para todos", "derecho a un juicio justo con todas las garantías, "derecho al honor y a la intimidad", y consignas análogas [#4]


Claus:

[#1] Substitueixi Pepino Andaluz per Strauss-Kahn, Marta Domínguez, Lluís Prenafeta o qualsevol imputat mediàtic.

[#2] Substitueixi Fiscalía de Hamburgo per Fiscalía de la Audiencia Nacional, Juez Garzón, guardia civil, policía nacional, mossos d'esquadra, anàlegs o similars.

[#3] Substitueixi homicidio imprudente per qualsevol delicte que se li acudeixi.

[#4] Substitueixi tot el paràgraf per qualsevol de les següents frases: "Algo habrá hecho", "No hay como tener dinero y poderse pagar buenos abogados", "Vergüenza de país, los chorizos en la calle y la gente honrada pringando", "Mierda de jueces, en este país no hay justícia"