Nocions Bàsiques de Dret Penal (IX)

Dol

Dol implica “intenció”, “malicia”, “coneixement del mal que es causa”. El dol suposa el coneixement dels elements objectius de l’injust. Voluntat del subjecte intencionalment predisposat a la producció del resultat il.lícit.

Dol directe de primer grau

L’agent ha concebut en la seva ment la realització del resultat contrari a la llei. En funció d’aques propòsit procedeix a desencadenar una serie d’actes que porten necessàriament al resultat. En els delictes de perill la creació d’un risc jurídicament desaprovat és ja resultat típic punible.

Dol directe de segon grau

L’agent es dona compte de que, a més d’assolir l’objectiu inicialment pretés, la seva acció obrirà pas a d’altres conseqüències no obertament volgudes, però que es produïràn necessàriament, a les que extèn la seva voluntat realitzativa desprès de prendre coneixement d’aquesta circumstància.

Dol eventual

El subjecte s’encamina vers un resultat típic al que no aspira conscient i deliberadament. No obstant, té consciència de la probabilitat de la producció del resultat i, lluny de fugir, paralitzar o interrompre la cadena d’actes que produïràn el resultat lesiu, persisteix en la seva incontinguda dinàmica. En el seu fur intern, l’agent no cerca la cristalització del resultat antijurídic però, en darrera instància, compta amb ell i l’admet “eventualment”, es a dir, admet mentalment la possibilitat de que es produeixi.

STS 25 de març de 1996: “En definitiva, el dolo eventual supone que el agente se representa un resultado dañoso, de posible y no necesaria originación, no directamente querido, a pesar de lo cual se acepta, también conscientemente, porque no se renuncia a la ejecución de los actos pensados”

El dol eventual implica que, encara que no es pretengui volgudament, en la ment de l’autor s’ha de representar la possibilitat de la producció del resultat lesiu, d’acord amb les dades que l’experiència comuna ofereix. Aquesta representació mental del resultat probable determina l’existència del dol eventual.

Conseqüències punitives dels diferents tipus de dol

La distinció entre dol directe o de primer grau, i dol eventual o de segon grau, no té rellevància desde el punt de vista punitiu.

Culpa conscient

La culpa conscient és incompatible amb l’existència de dol i porta a la qüalificació del delicte com a imprudent.

La comissió d’un delicte d’imprudència suposa, en primer terme, una acció o omissió voluntària que crea una situació de risc previsible i evitable. En segon lloc, l’infracció d’una norma d’atenció o cura i, finalment, la producció d’un resultat danyòs.

Culpa conscient versus dol eventual

La diferència entre dol eventual i culpa conscient suscita tota mena de controvèrsies doctrinals. Ha acabat per imposar-se l'idea de que en ambdòs conceptes hi ha la nota comuna determinada per la possibilitat de la producció del resultat en la representació mental que pugui fer-se l’agent. El que succeeix és que en el dol eventual el resultat es presenta com a probable ex ante, i malgrat això es persisteix en l’execució, en tant que en la culpa conscient la possibilitat de la producció del resultat s’ofereix al coneixement de l’autor simultàniament a l’acció, en mig de la pròpia dinàmica fàctica, però aquest confia plenament en que el resultat no s’originarà. Dit d'un altra forma, en la culpa conscient la possibilitat del dany surgeix durant l'execució de l'acció, sense que s'assumeixi el resultat perquè es té la confiança de que aquest no arribarà a produïr-se.