Baltasar Garzón

Segueixo el debat mediàtic i les iniciatives de la societat civil entorn la polèmica generada per la instrucció de les tres querelles protagonitzades pel jutge Garzón, ara en qualitat d'imputat. Voldria dir la meva.

Tres són els assumptes que s'instrueixen contra Baltasar Garzón, acusat de prevaricar. Convé contextualitzar el tipus delictiu objecte d'imputació, descrit a l'article 446 del Codi Penal. Segons la norma, el Jutge o Magistrat que dicti una sentència o resolució injusta, amb coneixement d'aquesta injustícia, comet el delicte de la prevaricació.

La querella que desperta més interès públic, és la relativa a l'anomenada "causa general contra el franquisme".  El Deganat dels Jutjats Centrals d'Instrucció de l'Audiència Nacional va rebre més de vint denúncies d'associacions de familiars de desapareguts durant el franquisme i de particulars, que van arribar,  per torn de repartiment i desprès de la preceptiva acumulació, a la taula del Magistrat Garzón, qui va incoar un procediment criminal per vehiculitzar aquestes denúncies el mes de desembre de 2006.  Abans de declarar la seva competència, Garzón va practicar determinades diligències d'investigació, formalitzant la seva competència el mes d'octubre de 2008. Finalment, el mes de novembre de 2008, davant la postura del Ministeri Fiscal relativa a la manca de competència, Garzón va tancar el sumari. La interlocutòria que declara l'apertura del procediment abreujat contra Garzón, dictada pel Magistrat de la Sala 2ª del Tribunal Suprem, Luciano Varela, assenyala textualment:

"Consciente de su falta de competencia y de que los hechos denunciados ya carecían de relevancia penal al tiempo de iniciar el procedimiento, construyó una artificiosa argumentación para justificar su control del procedimiento penal que incoó..." [...] "Privado, por previa decisión expresa de la Audiencia Nacional, de toda posibilidad de control de las exhumaciones, el querellado puso fin a la tramitación del sumario, lo que pretendió justificar por la acreditación del fallecimiento de los que él mismo había identificado como eventuales responsables criminalmente de los hechos denunciados y ello pese a que tampoco tenía competencia para declarar tal extinción de responsabilidad en el marco del sumario que no concluyó".

La qüestió és molt interessant i s'em presenten les següents preguntes: ¿On es localitza exactament la sentència o resolució "injusta", a que al·ludeix el tipus penal?. ¿En les diligències (absolutament inòcues, com ara la petició del certificat de defunció del General Franco) prèvies a declarar la competència i tendents a determinar si, efectivament, existia tal competència? ¿En la interlocutòria que formalitza la competència, d'octubre de 2008? ¿En la que declara finalment l'arxiu del sumari nomès un mes desprès?. He llegit amb atenció les diferents interlocutòries dictades per Garzón en aquest assumpte i, certament, aquestes poden resultar errònies, ¿però injustes?. ¿L'acte de declarar-se competent,  pot considerar-se "injust", en sí mateix? Els escrits de Garzón em semblen de lectura interessant (en particular els raonaments de dret internacional relatius a la ineficàcia d'una llei d'amnistia estatal per extingir la responsabilitat per crims de lesa humanitat), tot i que no puc dir que representin un prodigi de tècnica jurídica i sí que, en canvi, semblen un exercici polític o inclús acadèmic més que jurisdiccional. ¿Delicte de prevaricació?. No m'ho sembla. ¿Està prevaricant el Magistrat Varela per no acceptar la sol·licitud de sobresseïment i dictar l'apertura del procediment abreujat?. Depenent de si se li aplica el criteri que el propi Varela  desenvolupa en la seva resolució en la que declara els indicis de delicte en l'actuació de Garzón,  la resposta podria ser que sí. Desde una perspectiva estrictament jurídica i allunyada del combat polític i de potencials conflictes personals, per suposat que no.

Qüestió diferent és el tema dels pagaments del Banc Santander a la Universitat nordamericana on Garzón va impartir conferències a canvi d'uns importants honoraris. Semblaria que aquests pagaments són previs a l'arxivament d'un procediment incoat contra Emilio Botín. Confeso no conèixer en detall l'assumpte, però una instrucció penal sembla l'escenari adequat per aclarir la qüestió.

Tampoc he tingut l'oportunitat d'analitzar detingudament el tercer dels fronts que afecten Garzón, el relatiu a l'autorització d'escoltes de les converses, a la presó, entre els advocats i els seus clients empresonats per la trama Gürtel. En aquest assumpte, tot i reconèixer que no concec els detalls, sí que vull criticar obertament l'activitat del Jutge. És possible que aquesta activitat tampoc sigui subsumible en el tipus penal de la prevaricació (el fet de que hi haguès un vot particular dicrepant en la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va anul·lar les escoltes, abonaria la tesi de que es tracta d'una qüestió d'interpretació jurídica, que admetria opinions diferents), però en qualsevol cas em sembla un abús jurisdiccional que vulnera obertament el dret a la defensa i a un procès en igualtat d'armes amb les acusacions. Ara no vull extendre'm en aquest assumpte (ho faré més endevant), però dels tres temes que afecten Garzón, aquest és el que hauria de despertar més controvèrsia, al meu entendre, ja que afecta directament a la forma en que els drets fonamentals de tots són interpretats i mutil·lats.

Respecte les manifestacions de suport al Jutge Garzón, per suposat que aquestes són legítimes però, al meu entendre, parteixen de premisses errònies. Garzón apareix com un paladí dels drets humans i de la democràcia. S'enfornta al franquisme (residual) i lluita per la restitució de la memòria històrica dels vençuts. Nobles propòsits que no amaguen la seva trajectòria jurisdiccional d'ús i abús de la presó provisional (¿calia tancar Prenafeta o el septuagenari Alavedra, per posar exemples recents, durant mesos i mesos, en el marc d'una investigació penal gairabé conclosa?), o d'oblidar-se de la necessitat d'actuar com a garant dels drets fonamentals dels detinguts i imputats (segur que Marcelo Otamendi, que segons m'expliquen va ser interrogat per Baltasar Garzón sustituint en torn de vacances el Jutge del Olmo, en el marc del sumari Egunkaria, no va assistir a la manifestació en suport al Magistrat, el que no el converteix en sospitòs de connivència amb la Falange o amb el sindicat Manos Limpias. Otamendi va denunciar tortures durant la incomunicació policial, i Garzón, com tantes altres vegades, va mirar cap un altre banda i no va investigar les al·legacions del detingut, ara exonerat de les acusacions).