Nocions bàsiques de Dret Penal (XI)

AUTORIA I PARTICIPACIÓ

L'article 27 CP assenyala que són responsables criminalment dels delictes i faltes els autors i còmplices.


El Codi Penal no fa una descripció del concepte d'autor, i d'això s'en ha ocupat la dogmàtica jurídica. Jurisprudència i doctrina fan descansar el concepte d'autor en la "teoria del domini del fet". Aquell que executa una acció típica sobre la que ostenta el domini del fet, és l'autor a efectes del Codi Penal.

L'atribució de l'autoria va lligada a la realització dels actes típics.

L'article 28 CP adopta una concepció extensiva del concepte d'autor, ja que determina que són autors:

1. Els que realitzen el fet per ells mateixos (autor pròpiament dit)

2. Conjuntament amb altres (coautor)

3. Per medi d'altres (autor mediat)

4. Els que indueixen directament a un altre o altres a cometre el delicte (inductor)

5. Els que cooperin en l'execució de l'acció típica amb un acte o actes sense els quals aquella acció típica no haguès tingut lloc (cooperador necessari)

Igualment, l'article 11 CP descriu el concepte de comissió per omissió, equiparant l'omitent amb l'autor d'un delicte de resultat, quan el responsable de l'omissió tingui un especial deure jurídic d'evitar la producció del resultat lesiu. (És el que es coneix com "la possició de garant").

Continuant amb la Teoria del Domini del Fet, el cooperador necessari té la condició penal d'autor perquè ostenta el domini negatiu del fet. Sense la seva intervenció el delicte no haguès estat possible, o no ho hagès estat amb els resultats lesius produïts.

L'article 29 CP descriu als còmplices o partíceps com aquells que, no encaixant en les categoríes anteriors (autor, coautor, autor mediat, inductor, cooperador necessari), hagin col·laborat en el delicte, amb fets anteriors o simultanis.

Tenint en compte el concepte extensiu d'autor adoptat pel Codi Penal i la jurisprudència, la complicitat es circumscriu als casos de col·laboració mínima, merament accessòria, esporàdica i d'escassa consideració, en absolut imprescindible per la comissió del delicte. El caràcter accessori de la participació pressuposa prendre part en un fet aliè, de manera que el partícep no ha d'haver executat l'acció típica (d'altra banda seria autor). És imprescindible que el partícep no hagi tingut el domini del fet, o no hagi estat obligat pel deure especial que resulta de la posició de garant de l'article 11 CP. El còmplice, en definitiva, ha prestat una col·laboració que no és indispensable per la comissió del delicte.

L'article 61 CP determina que quan el Codi imposa una pena ho fa pels autors (en qualsevol de les seves modalitats), en tant que l'article 63 CP estableix que els còmplices o partícpes rebran la pena inferior en grau que resulti aplicable als autors.