Dr. Iñaki Rivera

El Dr. Iñaki Rivera, professor a la Universitat de Barcelona, imparteix una sessió sobre una qüestió polèmica i silenciada a l'estat espanyol: els possibles casos de maltractaments o tortures en l'àmbit penitenciari o en seu de detenció policial.

El Dr. Rivera és un home de gran erudició i elevada capacitat pedagògica. La seva exposició gira entorn l'obra, publicada per Icària editorial i auspiciada per l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, titulada "Privación de libertad y Derechos Humanos. La tortura y otras formas de violencia institucional", llibre que té l'amabilitat de regalar-nos i que està prologat pel gran Luigi Ferrajoli i per Eric Sottas, president de l'Organització Mundial contra la tortura.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també el TC espanyol), han delimitat jurisprudencialment el concepte de tortura, diferenciant entre tres graons d'aflicció o patiment. Un primer nivell seria el de l'anomenat "patiment legal". El patiment és consustancial a tota privació de llibertat, així que pot afirmar-se que aquest primer nivell de patiment està acceptat pel Dret. Però el patiment deixa de ser "legal" quan es sotmet a la persona a una situació d'humil·liació i enviliment. Llavors es converteix en maltractament o pena cruel, inhumana o degradant, el graó immediatament anterior a la tortura, que s'esdevè quan aquest patiment és d'una entitat que supera el llindar anterior. Aquesta sensació d'aflicció parteix de la mirada del subjecte passiu de la tortura, de com percebi la situació que l'afecta, i no del dol de l'autor. 

Ens parla també dels informes "Sal en la herida", d'Amnistia Internacional, que suspenen Espanya en aquesta matèria, i planteja l'argument, digne de reflexió, de que en aquest país es pot parlar de l'existència d'un "marc jurídic de la tortura". Aquest marc jurídic de la tortura estaria directament relacionat amb la legislació antiterrorista, que faculta la incomunicació policial primer, penitenciària desprès, per un termini que pot arribar als 14 díes, amb la impossibilitat d'escollir l'advocat o de reclamar la inspecció d'un metge de l'elecció del detingut, la prohibició de comunicar-se durant l'aïllament amb familiars etc. Hi ha gent que, amb la millor de les intencions, argumenta que l'amenaça terrorista és de tal magnitud que justifica mesures excepcionals, però jo voldria oposar-me a aquesta idea amb una cita de Lord Hoffman, magistrat britànic membre dels Lords of Appeal (l'equivalent al nostre Tribunal Suprem). Els Lords of Appeal havíen de pronunciar-se sobre la Llei Antiterrorista britànica de 2001, que permet detenir estrangers sospitosos de terrorisme, de forma perllongada i sense sotmetre'ls a procès. Lord Hoffman, va afirmar el següent: "Naturalment, el govern té el deure de protegir la vida i els béns dels ciutadans. Però aquest és un deure que l'incumbeix en tot moment i que està obligat a complir sense destruïr les nostres llibertats constitucionals. [...] La real amenaça per la vida de la Nació, en el sentit d'un poble vivint conforme les seves lleis i valors tradicionals, no prové del terrorisme, sinó de lleis com aquestes. Aquesta és la vertadera mesura del que el terrorisme pot arribar a aconseguir.  El Parlament ha de decidir si li atorga al terrorisme aquesta mena de victòria".
(Opinions of The Lords of Appeal on thursday 16 December 2004, paràgrafs 95 i 97, citat per E. Raúl Zaffaroni a "El enemigo en el derecho penal", Ed. Dykinson, Madrid 2006).