Nocions bàsiques de Dret Penal (XII)

Eximents (causes justificatives o circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal)

També anomenades causes d'exclusió de l'antijuridicitat o causes de justificació. L'article 20 del Codi Penal declara l'exempció de la responsabilitat criminal en certs supòsits. Examinem els següents:


1. Legítima defensa o defensa necessària (art. 20.4 CP)

Requisits per la seva apreciació:

a) Existència d'una agressió il·legítima
b) Que aquesta agressió il·legítima sigui actual o imminent
c) Manca de provocació prèvia i suficient per part del defensor
d) Necessitat racional del medi emprat per repelir l'agressió

En relació al medi emprat per repelir l'agressió, la jurisprudència determina que s'han de ponderar les circumstàncies del cas, l'estat anímic del defensor, l'efectiva situació en què es troben agredit i agressor i que, en cap cas, racionalitat del medi vol dir proporcionalitat en el medi, en el sentit de semblança de l'instrument defensiu en relació als medis agressius.

Si el medi emprat es considera desproporcionat o racionalment inadequat (el que es coneix com a excès extensiu de la legítima defensa), però hi concòrren la resta de requisits, llavors l'eximent s'apreciarà com a incomplerta i operarà com a circumstància atenuant.

Quan ens trobem davant d'una baralla mútuament acceptada o en mig del que la jurisprudència anomena "rinya tumultuària", no és d'aplicació l'eximent de defensa necessària (ni tan sóls en el cas de que un dels partíceps en la baralla incrementi la seva agressivitat o els medis d'atac).



2. Estat de necessitat (art. 20.5 CP)

Requisits de l'eximent:

a) pendència acuciant i greu d'un mal propi o aliè
b) necessitat de lesionar un bé jurídic per evitar la situació de perill
c) El necessitat no ha de tenir un altre mitjà lícit o menys lesiu per evitar el perill que amenaça. Quan sigui possible, s'han d'haver esgotat els recursos existents a l'esfera personal, professional, familiar i social per solucionar el conflicte abans de procedir antijurídicament
d) El mal causat no ha de ser més gran que el que es pretengui evitar, ponderant els diferents interessos en conflicte
e) Qui pateix l'estat de necessitat no ha d'haver provocat intencionadalment la situació
f) El mal que amenaça ha de ser actual, imminent, greu, injust, il·legítim
g) El subjecte no ha d'estar obligat, per raó del seu càrrec o ofici, a patir els efectes del mal potencial



3. Por insuperable (art. 20.6 CP)

En realitat es tracta d'un cas particular d'estat de necessitat excloent de culpabilitat. La por o la situació coactiva generada per una amenaça no són sinó la conseqüència subjectiva que prové de la situació de necessitat en la què s'ha d'escollir entre patir un mal o causar-lo. En aquest punt és on col·lisionen el bé jurídic amenaçat i el que ha de ser necessàriament lesionat per evitar l'amenaça.

En moltes ocasions, la por insuperable descriu l'escenari on es desenvolupa la legítima defensa (STS, Sala 2ª, 11 de març de 2005)


4. Obrar en compliment d'un deure o en l'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec (art. 20.7 CP)

Per l'apreciació de l'eximent, en relació a l'acció dels cossos i forces de seguretat (el supòsit més paradigmàtic), s'han de donar els següents requisits:

a) Que l'agent actui desenvolupant les funcions pròpies del seu càrrec
b) Quan s'hagi utilitzat força, que el recurs a la mateixa hagi estat racionalment necessari per la tutel·la dels interessos públics i privats la protecció dels quals té legalment encomenada
c) Que l'utilització de la força sigui proporcionada
d) Qure hi hagi un cert grau de resistència o actitud perillosa per part del subjecte passiu que justifiqui l'acte de força


Quan es donen tots i cada un dels requisits descrits precedentment per cada una de les diferents circumstàncies eximents, aquests operen com a eximent completa, el que comporta l'exempció total de la responsabilitat criminal de l'autor.