La llengua vehicular de l'educació a Catalunya. A propòsit de la interlocutòria del TSJC (I)

Molts són els temes d'actualitat que mereixen atenció i comentari. Entre ells, la recent interlocutòria de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que atorga al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya un termini de dos mesos per adoptar les mesures necessàries “para adaptar el sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también al castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán...". (Adjunto un enllaç que remet a la resolució judicial, accesible clickant sobre el títol de l'entrada).

Diverses són les consideracions que em suscita la interlocutòria.

La primera és que estigui redactada en castellà. Certament el castellà és una llengua cooficial a Catalunya i la d'ús àmpliament majoritari a l'Administració de Justícia. Malgrat tot, no està de més deixar constància del fet de que la resolució està redactada en castellà, així com considerar que uns Magistrats que escriuen "la Consejera de Enseñanza de la Generalidad de Cataluña" probablement adoptin un criteri interpretatiu diferent (inclús radicalment diferent) que uns altres que fèssin referència a "la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya". Ho deixo apuntat.

Perquè aquest tipus de resolucions judicials no es sustenten en una base jurídica sinó política. No neixen del sil·logisme judicial que conjuga una base fàctica amb la Llei i produeix una conclusió jurídicament acurada. Es tracta d'interpretacions que ténen un fort biaix ideològic, i que porten causa directa de la famosa sentència del Tribunal Constitucional respecte l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que, ens agradi o no, és un impuls més en el gir cap a una España monolítica i uniforme, de tall mesetari, en detriment del model ja il·lusori de l'España "plurinacional".

Evidentment, el tema de l'ensenyament a Catalunya admet altres intrepretacions "jurídico-polítiques", de forma que el recurs que anuncia la Generalitat podrà reixir, o no ho farà, en funció de la visió particular que de l'Estat tinguin els Magistrats que hagin d'estudiar l'assumpte. Res a veure amb la Llei, ni tan sóls amb la intrepretació "jurídica" de la Llei.

Respecte la interpretació jurídica possible, de seguida que pugui provaré d'aprofondir en una nova entrada.