Com sempre, m'agrada seguir els comentaris de la gent, que acostumen a ser viscerals i poc meditats, però que sovint reflecteixent sentiments que estan profundament arrelats en moltes persones. Als diaris d'abast estatal, he pogut comprovar que dos són els temes que desperten més apassionament: els relatius als delictes impactants i els relatius al nacionalisme català.
Considerant que "em va la marxa", he intervingut al fòrum del diari (l'ABC!) i m'he trobat, entre els múltiples exhabruptes, la petició que adreça un intervinent a un altre de que li defineixi "nació". Davant la manca de resposta, jo he participat aportant un extracte d'un anàlisi que jo mateix vaig el·laborar temps enrrera sobre el concepte "nació", en resposta a l'argument de la Sentència del Tribunal Constitucional de que a Espanya nomès existia la "nació espanyola". El meu argument, en aquell moment (i que he reproduït parcialment a l'ABC traduït al castellà) va ser el següent:
"M'agradaria començar dient que el concepte de "nació" que s'ha generalitzat i que recull la ja famosa Sentència del Tribunal Constitucional és un concepte estrictament "administrativista", per descomptat no filosòfic ni sociològic, i tampoc estrictament polític. "Administrativista" en la mesura en què es refereix a la nació en subjecció a l'estructura estatal, i l'estructura estatal no deixa de ser una realitat merament administrativa. Així, el que el TC i una majoria de la població espanyola interpreten com a "nació", en puritat, es refereix a l"estat-nació", que és una construcció, inclús en la seva vessant merament lingüistica, molt posterior a la del propi concepte de "nació", ja que l'etimologia del mot és anterior a la pròpia existència dels Estats.
Etimològicament, "nació" deriva del llatí, "natio", que al seu torn deriva de "nasci" que vol dir nascut. Així, "nasci" és el participi del verb "nascere" (nèixer), que en origen s'escrivia "gnasecere", amb una "g" al principi, i que també conforma l'arrel de la paraula "gent", que en origen es referia a "clan" o "tribu". Per tant, nació remet als clans, les tribus o la gent que han nascut en un indret comú. En el moment de l'origen de la paraula, dels Estats no s'en havia sentit ni parlar.
Entre les diverses acepcions que recullen els diferents diccionaris, el de la RAE contempla la següent: "Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común", y el María Moliner aquesta: "Comunidad de personas de una misma raza, con los mismos usos, particularmente el mismo idioma, que, por alguna razón histórica ocupa un territorio dividido entre varios países".
L'American Dictionary es refereix a "Nation" com "a large aggregate of people united by common descent, history, culture, or language, inhabiting a particular country or territory. És important notar la distinció entre "country" (pais, Estat) i "territory" (com a espai geogràfic definit, que no té perquè ser coincident amb l'Estat).
Per la seva banda, la Stanford Encyclopedia of Philosophy, a partir de l'entrada "Nationalism", necessita 38 pàgines per definir els conceptes "nació" i "nacionalisme". D'acord amb la prestigiosa Universitat nord-americana, coexisteixen acepcions més àmplies (wide) o més limitades (strict) del concepte "nació".
En la concepció àmplia, teoritzada, entre d'altres per Renan (1882), Weber (1970) o Brubaker (2004), "a nation is any group of people aspiring to a common political state-like organization". És a dir, una voluntat col·lectiva d'esdevenir nació seria suficient per localitzar una nació o, més acuradament (desde el meu punt de vista), per desenvolupar i aspirar a una "identitat nacional". Aquesta línea de pensament es refereix al "nacionalisme cívic".
En la concepció estricta, una nació seria "the non-voluntary community of common origin, language, tradition and culture". Aquesta seria la visió clàssica del concepte "nació", coneguda també com "nacionalisme ètnic".
En puritat, el concepte "Estat" discorre en paral·lel al concepte "nació", i conflueix nomès en el concepte "Estat-Nació" quan un Estat està conformat per una única nació, el què no sempre passa. És a dir, "nació" pot associar-se ocasionalment a "Estat", o pot associar-se a qualsevol forma de comunitat, inclús quan aquesta no s'extèn sobre un únic territori. Per això, il·lusòriament (quasi podria dir-se que per "despistar"), alguns van afirmar que la Constitució espanyola de 1978 consolidava l'Estat "plurinacional", per això són perfectament vàlides construccions semàntiques com "la nació negra" a la què es va referir Malcolm X".
Etimològicament, "nació" deriva del llatí, "natio", que al seu torn deriva de "nasci" que vol dir nascut. Així, "nasci" és el participi del verb "nascere" (nèixer), que en origen s'escrivia "gnasecere", amb una "g" al principi, i que també conforma l'arrel de la paraula "gent", que en origen es referia a "clan" o "tribu". Per tant, nació remet als clans, les tribus o la gent que han nascut en un indret comú. En el moment de l'origen de la paraula, dels Estats no s'en havia sentit ni parlar.
Entre les diverses acepcions que recullen els diferents diccionaris, el de la RAE contempla la següent: "Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común", y el María Moliner aquesta: "Comunidad de personas de una misma raza, con los mismos usos, particularmente el mismo idioma, que, por alguna razón histórica ocupa un territorio dividido entre varios países".
L'American Dictionary es refereix a "Nation" com "a large aggregate of people united by common descent, history, culture, or language, inhabiting a particular country or territory. És important notar la distinció entre "country" (pais, Estat) i "territory" (com a espai geogràfic definit, que no té perquè ser coincident amb l'Estat).
Per la seva banda, la Stanford Encyclopedia of Philosophy, a partir de l'entrada "Nationalism", necessita 38 pàgines per definir els conceptes "nació" i "nacionalisme". D'acord amb la prestigiosa Universitat nord-americana, coexisteixen acepcions més àmplies (wide) o més limitades (strict) del concepte "nació".
En la concepció àmplia, teoritzada, entre d'altres per Renan (1882), Weber (1970) o Brubaker (2004), "a nation is any group of people aspiring to a common political state-like organization". És a dir, una voluntat col·lectiva d'esdevenir nació seria suficient per localitzar una nació o, més acuradament (desde el meu punt de vista), per desenvolupar i aspirar a una "identitat nacional". Aquesta línea de pensament es refereix al "nacionalisme cívic".
En la concepció estricta, una nació seria "the non-voluntary community of common origin, language, tradition and culture". Aquesta seria la visió clàssica del concepte "nació", coneguda també com "nacionalisme ètnic".
En puritat, el concepte "Estat" discorre en paral·lel al concepte "nació", i conflueix nomès en el concepte "Estat-Nació" quan un Estat està conformat per una única nació, el què no sempre passa. És a dir, "nació" pot associar-se ocasionalment a "Estat", o pot associar-se a qualsevol forma de comunitat, inclús quan aquesta no s'extèn sobre un únic territori. Per això, il·lusòriament (quasi podria dir-se que per "despistar"), alguns van afirmar que la Constitució espanyola de 1978 consolidava l'Estat "plurinacional", per això són perfectament vàlides construccions semàntiques com "la nació negra" a la què es va referir Malcolm X".
Per la meva grata sorpresa, fa uns minuts he tornat a entrar a la pàgina, i el meu comentari enregistra 12 vots a favor i cap en contra. ¿Serà veritat què amb arguments racionals i estrictament científics es poden aconseguir resultats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada