Aquest és el titular d'una notícia apareguda a El Pais d'avui, dissabte 8 d'octubre de 2011.
Populisme punitiu?
I ara! Reflexió serena i exteriorització d'una anàlisi profunda de la política pública criminal.
(Un moment, què m'en vaig a vomitar i torno).
En fi. El pitjor de tot és que un nombre importantíssim de benintencionats ciutadans recolçaran la idea, convençuts de que es tracta d'una mesura necessària o adequada per contenir el crim.
El pitjor de tot és comprovar amb quina freqüència i amb quina desvergonya, els polítics, abusen de la desinformació i el desconeixement de la gent, els enganyen i els impulsen a recolçar polítiques que surten de la víscera i que no serviran de res, sinò és què aconsegueixen l'efecte contrari a l'anunciat.
Que Espanya és l'Estat més dur en matèria de repressió penal, d'entre tots els del nostre entorn immediat, és cosa sabuda per qualsevol que tingui un mínim d'interès científic en el tema.
Que Espanya és l'Estat, d'entre tots els del nostre entorn immediat, on el temps de compliment efectiu de les condemnes, l'anomenada taxa de penositat, és més elevat, és cosa sabuda per qualsevol que tingui un mínim d'interès científic en el tema.
Que l'increment de la represió penal, a partir de cert nivell d'exasperació punitiva, no té cap efecte en la contenció o la reducció del crim, és cosa sabuda per qualsevol que tingui un mínim d'interès científic en el tema.
Que la primacia de les polítiques criminals retributives i de prevenció especial (càstig i innocuació), per sobre de les polítiques criminals resocialitzadores i de prevenció general, aboca a un escenari d'increment de la criminalitat (conegut com l'efecte criminògen de les penes), és cosa sabuda per qualsevol que tingui un mínim d'interès científic en el tema.
Que el Codi Penal no és, ni de bon troç, l'eina més efectiva sobre la que pivotar les polítiques de contenció del crim, és cosa sabuda per qualsevol que tingui un mínim d'interès científic en el tema.
El que pasa és què l'interès del Partit Popular en aquestes qüestions no és científic, sinó exclusivament electoral, ideològic i visceral.
És possible una anàlisi empírica i racional en matèria criminal per part d'un partit que col·loca d'assessor en temes penals al pare d'una nena abusada sexualment i assassinada, que no té cap mèrit en el camp del dret o en el de la criminologia? Pot esperar-se d'una persona en aquesta situació, un mínim de racionalitat i de seny o, pel contrari, sembla lògic i admisible obtenir tones d'emoció, odi i ofuscació intel·lectual?
En fi. Orwell, Huxley i companyia. S'acosta, s'acosta. S'acosten (perquè guanyaran amb majoria absoluta i ens endinsaran encara més en les polítiques penals securitàries, perquè un dia ens llevarem i no donarem crèdit a la situació en que ens trobem).
John Rawls. Hem de tornar a la pal·lestra la seva teoria de la Justícia i allò del vel de la ignorància. M'ho apunto (tot i que és clamar en el desert).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada