Nocions bàsiques de dret penal (XIV)

INIMPUTABILITAT

Les causes que exclouen l’imputabilitat i la culpabilitat, recollides als articles 20.1 i 20.2 CP son:

1. Anomalia o alteració psíquica (malaltia mental) (art.20.1 CP)

2. Intoxicació plena (art. 20.2 CP)

3. Alteracions de la percepció desde el neixement o l’infància, amb resultat d’alteració greu de la conciència de la realitat (art. 20.3 CP)

# Requisits de les causes d’inimputabilitat:

1. Anomalia o alteració psíquica (art. 20.1 CP)

Una qüestió és la malaltia mental desde un punt de vista mèdic o psiquiàtric, i un altre diferent el seu concepte jurídic.

Per determinar l’inimputabilitat o manca de la capacitat de culpabilitat s’ha de consignar conjuntament l’existència d’una anomalia o alteració psíquica (element biològic) i constatar que aquesta impedeix l’autor entendre l’antijuridicitat del seu acte (element normatiu)

Si la malaltia mental anula completament les facultats intelectuals-volitives de l’autor, s’haurà d’apreciar la causa d’inimputabilitat

L’exclusió de la responsabilitat criminal no impedeix prendre altres mesures de seguretat, com ara l’internament en centre psiquiàtric (art. 101 CP), en atenció a la perillositat criminal del malalt mental.

Especial esment mereix el tractament de la psicopatia.

La psicopatia, d’acord amb la definició de la Reial Academia de la llengua és un trastorn de la personalitat que es manifesta en comportaments antisocials sense sentiment de culpabilitat.

La pràctica forense considera majoritàriament que, si bé els psicòpates ténen anul.lada o reduïda la capacitat d’autocontrol amb motiu de la seva patologia, son perfectament capaços de distingir quan un acte és il.lícit, circumstància que invalida la possibilitat de contemplar l’existència de l’eximent complerta de l’article 20.1 CP.

La jurisprudència s’ha decantat, en aquests casos, per aplicar l’atenuant de l’article 21.1 (eximent incomplet) en relació a l’article 20.1, ambdòs del Codi Penal.


2. Intoxicació plena (art. 20.2 CP)

L’inimputabilitat parteix del requeriment de que l’intoxicació generi una greu perturbació de la conciència. La perturbació de la conciència lesiona l’autodeterminació i, per tant, la capacitat de motivació.

L’intoxicació plena pot produïr-se per l’ingesta massiva d’alcohol o per trobar-se sota els efectes de dorgues, estupefaents o qualsevol substància psicotròpica.

Actio libera in causa

L’actio libera in causa és la doctrina que determina que aquell que provoca la seva pròpia incapacitat de culpabilitat pel consum de substàncies abans de cometre un delicte no pot invocar al seu favor aquesta condició d’inimputabilitat (arts. 20.1 segon pàrraf i 20.2 CP) o atenuació (art. 21.2 CP)

L’actio libera in causa presuposa:

a) que l’autor hagi causat el seu propi estat d’incapacitat amb la fi de cometre el delicte i preparar d’aquesta forma una possible atenuació o exempció de culpabilitat, o

b) que l’autor no hagi previst la violència de la seva conducta en el moment anterior a l’absència o atenuació de la culpabilitat, quan podia haver-la previst