Garzón, les escoltes als advocats i la paradoxa dels sectaris (II)

Vaig sotstitolar aquesta entrada, que es divideix en dues parts, com "la paradoxa dels sectaris".

El que vull dir és què, al meu entendre, aquests assumptes que giren entorn el Jutge Garzón han posat de relleu el sectarisme galopant de partits polítics, d'algunes institucions, de certs moviments de la societat civil i d'una gran part de l'opinó publicada i de l'opinió pública.

Garzón ha estat investigant la trama Gürtel, de la què es desprenen indicis de finançament irregular i corrupció vinculats, suposadament, al Partit Popular.

En paral.lel, Garzón va intervenir en la instrucció del cas conegut com de la "Memòria Històrica", provant de tirar endevant el que va anomenar-se la "causa general contra el franquisme".

Ambdòs casos ténen rerafons polític i gran trascendència mediàtica. Ambdòs casos ténen, com a objectius de la investigació judicial i poden afectar interessos, d'elements de la dreta política ("Gürtel") i d'hereus del franquisme sociològic ("Memòria històrica").

Pels autoqualificats com a progressistes, pels partits de l'esquerra de l'espectre polític, pels ciutadans al·lèrgics al Partit Popular, pels repressaliats pel franquisme i les seves famílies, Garzón esdevè una mena de paladí, erosiona al rival, és el campió dels drets humans, un bastió de la democràcia.

I aquí neix la paradoxa, la què he anomenat com la paradoxa dels sectaris.

De sobte (nomès cal recòrrer les opinions dels fòrums de les edicions online de La Vanguardia, El País, El Mundo, El Periódico, etc.), davant la notícia de l'apertura del judici oral pel cas de les escoltes als advocats, els "amics ideològics" de Garzón denuncíen una conspiració de forçes afins a la dreta i la ultradreta, de la que seríen còmplices les inquines internes en el si del poder judicial, instrumentades a travès de Magistrats del Tribunal Suprem que, desde una òptica retrògrada i conservadora, li ténen ganes al superheroi que lluita a pit descobert contra casposos involucionistes i contra corruptes de l'òrbita del PP.

Aquests "amics ideològics" argumenten airadament què les escoltes a Gürtel són legals i legítimes, què no hi ha prevaricació, què no hi ha per tant en això d'escoltar als advocats, què segurament aquests advocats també en són de partíceps de la trama, què si no hi ha res a amagar no cal preocupar-se de que t'escoltin, and so on.

És a dir, els suposadament progressistes, nomès pel fet de recolçar incondicionada i irreflexivament aquell que consideren que és "el seu", passen per sobre, mutil·len, qüestionen, destrueixen, minimitzen i ridiculitzen un dels drets humans bàsics, una de les més preuades garantíes fonamentals, el dret a un judici just i imparcial, en igualtat d'armes amb l'acusació, garantia fonamental de la que és element essencial el dret a la defensa, inclosa la garantia de confidencialitat i secret indestructible de les converses entre l'acusat i el seu advocat.

Obliden aquests "amics ideològics", per pur tacticisme i per la ceguesa que resulta de fixar-se nomès en la forma de fer mal l'enemic, què el dret a la defensa és una conquesta del progrès i de la civilització, assolida amb suor i sang en la lluita contra els absolutismes, els feixismes i els totalitarismes, contra els opressors de tot signe.

En canvi, els "enemics ideològics" del Magistrat Garzón, els elements conservadors, s'alçen en escàndol enarbol·lant la bandera dels drets i les garantíes fonamentals, no tant per convicció (quan no els convè tambè reneguen dels postulats garantistes), com perquè els hi sembla útil i tàcticament adequat carregar-se el Jutge que ha impulsat accions que poden perjudicar greument els seus interessos. Per justificar les accions judicials contra Garzón, ara són els conservadors, els neoconservadors i els ultraconservadors els màxims defensors dels postulats garantistes. Manda huevos, que diria l'ínclit Trillo.

Vet aquí la paradoxa, què em permeto anomenar com la paradoxa dels sectaris.

Per la meva banda, he examinat la documentació judicial que s'ha publicat en relació als dos processos contra Garzón que ja ténen finalitzada la fase instructora. Al meu entendre, no existeix el menor indici de prevaricació en el cas de la "Memòria Històrica", per les raons que ja vaig exposar en una entrada de data 26 d'abril de 2010. En canvi, en el cas de les escoltes als advocats en el marc de la trama "Gürtel", he de dir el contrari: els indicis de delicte semblen clars i les imputacions del Jutge Instructor del Tribunal Suprem contra Garzón em semblen perfectament motivades i fonamentades. Probablement, el fet de considerar què en un cas Garzón em sembla innocent i en l'altre culpable, em resulta personalment tranquilitzador i m'allunya de les posicions sectàries. Si més no, m'agrada pensar-ho.