Jutges i Justícia. El·logi del Magistrat Guillem Soler, del Jutjat de 1ª Instància número 2 de Sabadell

Al fil del tema de les execucions hipotecàries que vaig tractar en el meu post anterior, és rellevant que em refereixi a la decisió d'un Jutge de primera instància de Sabadell.

I la qüestió és rellevant, perquè demostra que aquells què exerceixen la funció jurisdiccional, sense apartar-se del compliment de la Llei, ténen mecanismes efectius per aplicar una Justícia socialment sensible, que prengui en consideració el moment econòmic del moment, i que s'arrengleri amb les persones front el Poder.

Què ha fet el Magistrat Soler, del Jutjat de 1ª Instància nº 2, de Sabadell?

Ha suspès una execució hipotecària, al temps què ha elevat al Tribunal Constitucional l'anomenada qüestió d'incosntitucionalitat relativa als preceptes legals que regulen aquests procediments. (De retruc, totes les execucions hipotecàries que es tramitin a aquest Jutjat de Sabadell, restaràn igualment suspeses).

Què vol dir una qüestió d'inconstitucionalitat? Té potestats un Jutge "de províncies" per adreçar-se al Tribunal Constitucional per discutir una Llei? Quines conseqüències té aquesta acció sobre el procediment què motiva la qüestió d'inconstitucionalitat? Ha vulnerat el Magistrat Soler alguna norma legal o alguna mena de codi imperatiu no escrit amb la seva actuació? Per què no hi ha més Jutges que facin el mateix? S'ha tornat boig el Magistrat Soler?

Anem a pams.

El Capítol III de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional porta per títol: "de la cuestión de inconstitucionalidad promovida por jueces o tribunales". Dins d'aquest capítol, l'article 35 disposa:

"1. Cuando un Juez o Tribunal, de oficio o a instancia de parte, considere  que  una  norma  con  rango  de  Ley  aplicable  al  caso  y  de  cuya  validez  dependa  el  fallo  pueda  ser  contraria  a  la  Constitución,  planteará  la  cuestión  al  Tribunal  Constitucional  con  sujeción  a  lo  dispuesto  en  esta  Ley". 

Al Magistrat Soler, de Sabadell, li sembla què la norma que permet la execució hipotecària, amb subhasta de l'habitatge, adjudiciació per la meitat del valor de la taxació i possibilitat de persecució indefinida del deutor per la resta no coberta amb l'adjudicació aventatjosa, pot tenir quelcom d'inconstitucional. En concret, posa en dubte la constitucionalitat de la norma que regula el procediment, en la mesura què no permet el deutor exposar els seus arguments en un judici contradictori en igualtat d'armes amb el demandant, i en la mesura que força l'òrgan jurisdiccional a treure a subhasta la finca, sense què hi càpiguen d'altres alternatives (us en recordeu de la doctrina rebus sic stantibus de la què parlava l'altre dia?. Vet aquí una alternativa).

Segueix l'article 35 LOTC:

2.  El  órgano  judicial  sólo  podrá  plantear  la  cuestión  una  vez  concluso  el  procedimiento  y  dentro  del  plazo  para  dictar  sentencia,  o  la  resolución  jurisdiccional  que  procediese,  y  deberá  concretar  la  ley  o  norma  con  fuerza  de  ley  cuya  constitucionalidad  se  cuestiona,  el  precepto  constitucional  que  se  supone  infringido  y  especificar  o  justificar  en  qué  medida  la  decisión  del  proceso  depende  de  la  validez  de  la  norma  en  cuestión.  (...)


3.  El  planteamiento  de  la  cuestión  de  constitucionalidad  originará  la suspensión  provisional  de  las  actuaciones  en  el  proceso  judicial  hasta  que  el  Tribunal  Constitucional  se  pronuncie  sobre  su  admisión.  Producida  ésta  el  proceso  judicial  permanecerá  suspendido  hasta  que  el  Tribunal  Constitucional  resuelva definitivamente sobre la cuestión. 

És a dir, el Magistrat Soler ha considerat què, per decidir sobre la execució i treure la finca a subhasta, l'òrgan competent (el TC), li havia de confirmar que la norma és plenament constitucional.

Aquest tràmit obliga a suspendre el procediment, mentre el TC decideix si admet a tràmit la qüestió. Ara la pilota està al camp del Tribunal Constitucional (que té una gran oportunitat per reivindicar-se, o per (?), pel què sigui). Però mentre tant, un cert nombre de persones han vist allunyar-se en el temps el seu llançament i, inclús, és possible que s'obrin portes per renegociar les respectives situacions amb les entitats financeres. Si sona la flauta (jurídica), i  el TC admet a tràmit la qüestió, aquest termini serà llarg, molt llarg.

El Magistrat Soler ha actutat amb estricte compliment de la Llei i, el què encara és més important (o, com a mínim igual d'important per un jutge professional), ha actuat seguint els dictats de la seva conciència. No s'ha tornat boig. Bravo Bravo Bravo Bravo.

Per què no son més els Jutges i Magistrats què actúen de forma similar, i inunden el Tribunal Constitucional amb qüestions d'inconstitucionalitat?:

(1) Per excès de feina
(2) Per desídia
(3) Per no complicar-se la vida
(4) Per què el què compta és la Llei i l'Ordre (sobretot l'Ordre), i això de la sensibilitat social és pels dèbils i els utòpics
(5) Perquè no hi han caigut (per inèrcia)
(6) Perquè no ténen hipoteca i hauran de demanar-ne una
(7) Perquè ténen hipoteca i estan renegociant els terminis
(8) Perquè estan pendents de resposta a la sol·licitud del prèstec personal per comprar el Nissan Qashqai per la filla
(9) Perquè estan plenament convençuts de la constitucionalitat i la oportunitat de la norma
(10) Perquè simpatitzen amb la Marine Le Pen (el què és del tot lícit).

(Táchese lo que no proceda).

En fi, Alf Ross, al seu excel·lent treball "Sobre el derecho y la justícia" (1970), citava una frase del Jutge Bernard Botein que és perfectament adient ara:

“El jutge indaga primer en els fets, després indaga en el dret i finalment escorcolla la seva
ànima. Si les tres indagacions apunten en la mateixa direcció, la seva tasca serà fàcil, però
si divergeixen, no podrà anar gaire lluny.” 

Fins la propera.