Nocions bàsiques de Dret Penal (XIII)

Eximents incompletes (circumstàncies atenuants)

Les eximents incompletes o circumstàncies atenuants son circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

Quan s’aprecien els elements essencials que exclouen la responsabilitat criminal però manca un o més dels requisits no essencials, ens trobem front una atenuació de la responsabilitat criminal (eximent incompleta), conforme la previsió de l’article 21.1 CP .

De fet, és en aquest article 21.1 CP on localitzem l’eximent incompleta, en tant que les previsions dels articles 21.2 i 21.3 es refereixen a circumstàncies atenuants preexistents o concomitants a la realització del delicte, i les dels articles 21.4 i 21.5 suposen atenuants posteriors a la realització del delicte

Així, d’acord amb la dicció de l’article 21 CP, son circumstàncies atenuants:

1. Quan el culpable actúa a causa de la seva greu adicció a l’alcohol o les drogues (art. 21.2 CP)

2. Quan s’actúa per causes o estímuls tan poderosos que produeixin arrebat, obcecació o un altre estat pasional similar (art. 21.3 CP)

3. Quan, abans de que es dirigeixi contra el culpable un procediment judicial, aquest confesi l’infracció a les autoritats (art. 21.4 CP)

4. Quan el culpable procedeixi a reparar el dany ocasionat a la víctima, o disminuir els seus efectes, en qualsevol moment abans del judici oral (art. 21.5 CP)

5. Qualsevol altre circumstància anàloga a les anteriors (art. 21.6 CP)

Les circumstàncies atenuants o les eximents incomplertes es sitúen en l’àmbit de l’individualització de la pena

Les conseqüències punitives resultants de l’apreciació de circumstàncies atenuants, recollides a l’article 66 CP  impliquen l’aplicació de la pena en la seva meitat inferior (nomès una atenuant), l’aplicació de la pena en un o dos graus menys (dos o més atenuants). En cas de coexistència de circumstàncies agreujants i atenuants, aquestes s’han de compensar racionalment. Aquella circumstància (atenuant o agreujant) que es consideri més qüalificada, permetrà la reducció o elevació de la pena.

L’apreciació de l’eximent incomplerta implica l’aplicació de la pena inferior en un o dos graus (art. 68 CP). Es tracta del que la doctrina anomena supòsit d’imputabilitat disminuida.