Nicolas Sarkozy, Sum Sacerdot de l'Esglèsia de l'Antropoemia de la Fortalesa Europea

Potser aixecar la catifa, escombrar la porqueria i amagar-la sota, sigui la solució per mostrar un piset impecable.

Pot ser.

Potser considerar altres éssers humans com a excedents indesitjables, membres d'una subespècie, detritus destinats a l'abocador, estranys aterradors, criatures supèrflues, "ells" enfront "nosaltres", "invasors" enfront "establerts legítims", sigui el signe dels temps i resulti inevitable.

Pot ser.

Potser la cosificació de tot allò que amenaça el nostre ordre, la nostra pulcritud, sigui un exercici necessari i saludable, imprescindible perquè les persones benintencionades i netes de cor i ànima articulin una coartada moral suficient, perquè puguin dormir tranquiles girant el cap o tapant-se ulls i orelles.

Pot ser. 

Potser la tasca d'identificar, encerclar, marcar, empresonar, aniquilar (civilitzadament) o deportar aquestes coses fastigoses, aquests membres cosificats de la subespècie humana, sigui necessària per salvar la nostra forma de vida, per mantenir incòlume el nostre status sense haver-nos de preocupar per tonteríes com la solidaritat, la humanitat i els drets humans.

Pot ser.

Potser el món ha d'habilitar més camps de refugiats, més presons, més illes en llocs ignots enmig de l'oceà pacífic, mes espais encerclats de grans tanques electrificades, llocs on enviar tot allò que sobra, tot el que amenaça la nostra seguretat i la nostra estabilitat. Llocs remots on no poguem olorar la seva pudor, veure la seva misèria, contaminar-nos de les seves malaltíes, llocs incomunicats per tal de que els telenotícies del migdia no mostrin imatges desagradables que puguin pertorbar la ingesta del nostre merescut i saludable àpat. 

Pot ser.

Potser el govern francès, quan deporta aquesta cosa que respòn a la categoria de gitanos romanesos o búlgars, un estigma genètic i social aterrador, fa el que toca, s'ajusta escrupulosament a la legalitat interna, europea i internacional, i potser el bambi d'en Zapatero té raó quan dona suport explícit a aquesta política i potser la Comissària europea de Justícia, Viviane Reding, ha pixat fora de test amb les seves crítiques, és una histèrica i mereixeria, com van considerar insignes polítics francesos, aixoplugar a tots els gitanos a casa seva.

Pot ser. Pot ser.

Però una cosa és segura. Desprès de provar-ho amb l'ambigu Blair, de no pendre's gaire seriosament l'histriònic Berlusconi, aquesta religió ha trobat definitivament el seu Pontífex, el seu Sobirà indiscutible, Nicolas Sarkozy, el Sum Sacerdot de l'Esglèsia de l'Antropoemia de la Fortalesa Europea.

Va fer el seu noviciat a la banlieue parisina l'any 2005, invocant la "karcher" per fer neteja. Polítiques socials? Polítques d'integració? Polítiques educatives?. Xorrades. Llei i ordre.

Una cosa se li ha de reconèixer al nou Emperador: no ha enganyat desde un principi. Ara, amb el tema dels gitanos, el novici ja s'ha doctorat, i la seva religió acull un nombre creixent de fidels (honrats i benintencionats, nets de cor i ànima, que compaginen el culte a l'Antropoemia amb l'atenció dominical a les mises cristianes, amunt els cors i serà salva la vostra ànima).

(Fins fa poc, li envejava la Bruni. Ara, quan més la observo en el paper de Primera Dama, menys m'agrada. O sigui que ja, ni això)