diumenge, 3 de febrer del 2013

El.logi de la pressumció d'innocència. Permítanme que me ría.

"La sombra de la sombra de un indicio manipulado no puede servir para que cualquier español pierda la presunción de inocencia, no puede servir. Y en caso contrario, acabaremos viviendo en un país inhabitable que no deseo ni para nosotros ni para nuestros hijos ni para nadie" Encara que costi de creure, l'anterior és una cita literal extreta de la compareixença d'aquest matí, en la que el presidente Rajoy ha negat la veracitat dels documents publicats a El País, que suposadament recullen la comptabilitat "B" del PP. Els que creiem fermament en la pressumció d'innocència, hem d'estar totalment d'acord amb la idea que expressa Don Mariano. Ara bé, la frasse citada, en boca del màxim dirigent del PP, un partit trampòs i que es caracteritza per abusar, sistemàticament, de la calumnia i les insídies, per erosionar els oponents polítics, en repugnant connivència amb la caverna mediàtica, és un sarcasme i una befa. Interpreto que Don Mariano, si realment creu el que diu, haurà renyat severament els dobermans Cospedal, Montoro i Sánchez Camacho (entre molts d'altres), quan amb motiu del misteriòs esborrany de la UDEF, van parlar de comptes corrents a Suïssa del president Mas i dels Pujol, enmig de la campanya electoral catalana. Jo no sé si els papers atribuïts al tresorer Bárcenas son certs, com tampoc sé si els líders polítics catalans tenen comptes a l'stranger. Però del que no tinc cap mena de dubte és de la indignitat, l'oportunisme, la mediocritat i la impresentabilitat de la classe política espanyola. El PP, en això, em sembla el líder destacat,tot i que l'avui trist i derrotat PSOE, tampoc es queda curt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada