divendres, 30 de desembre del 2011

Nocions bàsiques de Dret Penal (XV)

En aquesta entrada resumirem les circumstàncies agreujants.

Les agreujants suposen una circumstància modificativa de la responsabilitat criminal, que vé contemplada a l’article 22 CP

Són circumstàncies agreujants les següents:

1. Executar el fet amb alevosia (art. 22.1 CP)

S’entén per alevosia “obrar a traició i sobre segur”. Son supòsits d’alevosia actuar a traició, atacar per l’esquena, aprofitar-se de situacions de desvaliment (gent gran, nens, persones dormint o intoxicades etc.), atacs “súbits i inopinats”, sense possibilitat real de defensa per part de l'agredit.

2. Executar el fet amb disfressa, amb abús de superioritat, aprofitant les circumstàncies del lloc, temps, o l’ajut d’altres persones que debilitin la defensa de la víctima (art. 22.2 CP)

3. Executar el fet a canvi de preu, recompensa o promesa (art. 22.3 CP)

4. Cometre el delicte per motius racistes, antisemites, xenòfobs o per raó de l’ideologia, religió, orientació sexual, malaltia o minusvàlia de la víctima (art. 22.4 CP)

5. Acarnissament, es a dir, augmentar innecessària i deliberadament el patiment de la vícitma (art 22.5 CP)

6. Obrar amb abús de confiança (art. 22.6 CP)

7. Prevaldre's del caràcter públic del culpable (art. 22.7 CP)

8. Reincidència (art. 22.8 CP)

La reincidència com a agreujant té el seu origen en la necessitat de prevenció especial.

Per apreciar reincidència es requereix que el nou delicte comès estigui integrat en el mateix Títol del Codi Penal i sigui de la mateixa naturalesa que l’anterior.

La jurisprudència entén com a delictes de la mateixa naturalesa aquells que vulnerin béns jurídics similars, i quan l’autor comet el delicte amb medis que expressen una mateixa tendència criminològica.

Als efectes de l’agreujant per reincidència, no es consideren els antecedents cancel.lats.

Les conseqüències penològiques dels agreujants vénen contemplades a l’article 66 CP.

Quan hi concòrrin fins a dos circumstàncies agreujants, s’ha d’aplicar la pena en la seva meitat superior.

Quan hi concòrrin més de dos circumstàncies agreujants o quan la reincidència ho sigui per haver rebut, al menys, tres condemnes per delictes de la mateixa naturalesa, s’aplicarà la pena superior en un grau, en la seva meitat inferior. (art. 66.5 CP)

Les circumstàncies agreujants no es tindran en compte quan el delicte ja prevegui, en la seva conformació del tipus, una pena superior pel fet de donar-se alguna d’aquestes circumstàncies.

Per exemple, l’article 180 CP, en relació als articles 178 (agressió sexual) i 179 CP (violació), preveu una pena superior quan el delicte s’hagi comès amb abús de superioritat, amb abús de confiança, en actuació conjunta de dos o més persones, etc.

En aquests casos, no seríen aplicables les agreujants de l’article 22.2 o 22.6 CP, considerant que el propi tipus penal ja preveu un subtipus agreujat en atenció a la concurrència de determinats factors. Altrament s’estaria vulnerant el principi de ne bis in idem en la seva vessant de prohibició de doble punició penal pel mateix fet delictiu, vulneració constitucionalment proscrita.

El Codi contempla, ademès, el que es coneix com la circumstància mixta de parentiu (article 23 CP), que pot agreujar o atenuar la responsabilitat criminal, en funció de la naturalesa, els motius i els efectes del delicte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada